Viure a la Biblioteca

Edifici històric, UB. Creació pròpia

Durant les darreres setmanes es pot dir que he estat, i segueixo, vivint a la Biblioteca. Així, amb majúscules. Perquè quan es troba una biblioteca en la qual es pot llegir, escriure, treballar, estudiar, amb un silenci sepulcral, hom hi va, encara que quedi a mitja hora llarga, caminant, de casa. És axí. Estic envoltada de biblioteques de la Diputació i on trobo més silenci i on m'hi trobo més a gust, és a les biblioteques universitàries. I si hagués d'afinar encara més, diria que de les millors, les de Filologia i Matemàtiques, al edifici Històric de la UB (de una fotogenia sense fi). De l'edifici de les Aigües de la Pompeu, crec que ja vaig parlar un dia. No només s'ha d'arribar una hora abans en època d'examens per tenir lloc, és que el seu silenci i la seva inquietant quietut, fa que sigui una de les que més recomano quan em preguntan, on anar, ja siguin investigadors, universitaris, opositors...