Estar en 'modo casolà'

Aquest dissabte estic en 'modo casolà', això vol dir, tot el dia tancada a casa (excepte un moment, aquest matí, que he sortit per fer un encàrrec i un parell d'horetes a la biblioteca). Tot i que em costa lo meu això d'haver de fer repòs, he aprofitat per posar-me al dia de mails, videos que volia veure, articles per llegir, buscant activitats per la setmana vinent, etc. Distraient-me amb els podcats de RAC1 (humor per paliar el dolor) i algun que altre whatsapp. Ara, el que em fastidia és tenir a punt, fisica i mentalment, la cursa de RAC1 per demà i que una molèstia en el meu peu esquerra, no em deixarà unir-me a tal deportivofestiu esdeveniment. Tot va começar el dia de Sant Jordi, que després d'haver donat una volta amb una amiga anglesa, que es meravella de l'ambient d'aquest dia, vaig caminar des del centre fins el Palau Robert, fent via per Rambla Catalunya. Ja començava a notar dolor, fins que es va fer tan insuportable, que anava coixa. Així que, donat que ja portava dies arrossegant certes molèsties i malgrat lo divertit de veure els de Versió RAC1 en directe, em vaig arribar fins el podòleg. Diagnòstic ràpid, em fa les plantilles i em diu que a partir d'ara haig de baixar el ritme de caminates i de sortir a còrrer, justament la meva vàlvula d'escapament. Una espina per acabar el dia de Sant Jordi..i això que no vaig tenir cap rosa!*

* excepte la del meu nebot, mare i les virtuals del whatsapp