Revolucions internes

És tard, no sé quina hora és,

però és fosc fa estona.

És fàcil veure que no hi ets,

ni un paper, ja poc importa.

Poso els peus a terra, vull caminar,

necessito despertar en un dia radiant.

Encara em queda temps per descobrir

tot alló que m'he amagat i que no m'he volgut dir.

Corren, corren pels carrers, corren

paraules que no s'esborren, imatges que no se'n van.

I ploren, ploren pels carrers, ploren

com gotes d'aigua s'enyoren, aquells que ja no es veuran.

Difícil descobrir qui soc avuí.

Una gota em cau mentre un altre em treu la set.

Plou i fa sol alhora

Tomba la bala bala,tomba la bala

que m'apuntava, era la meva

i jo mateix em disparava.

Raig de llum il·lumina'm, treu-me el fum.

Una revolució dins meu, la sedueixo i es transforma

No s'esborren, en conformo en mirar-me

Mirar-me de dins cap a fora.

On puc anar-te a buscar? Nena no és broma...

Hauria d'haver estat diferent,

però en un moment s'han tancat les portes.

Poso els peus a terra, vull caminar

necessito despertar en un dia radiant.

Encara em queda temps per descobrir

tot allò que t'he amagat i que no t'he volgut dir.

Corren, corren pels carrers, corren

paraules que no s'esborren, imatges que no se'n van.

I ploren, ploren pels carrers, ploren

com gotes d'aigua s'enyoren, aquells que ja no es veuran.

Corren, Gossos.

Aquells segons abans...

...d’un primer petó...aquelles mil·lèsimes de segons que sembla que no acaben mai...

(Fotograma de la pel·lícula “Orgullo y prejuicio”, amb Keira Knightley i Matthew Macfadyen basada en la novel·la de Jean Austen, “Pride and prejudice”).

Un petó així s'hauria d'eternitzar

Un petó mític en "De aquí a la eternidad" amb Burt Lancaster i Deborah Kerr.

Bovarisme

“La conversación de Charles era plana como la acera de una calle, y los lugares comunes de todo el mundo, vestidos con su ropaje más vulgar, desfilaban por ella sin lograr suscitar emoción, risa ni ilusiones. [...]. Pero éste, qué iba a enseñar, éste no sabia nada, no deseaba nada. La creía feliz y a ella le irritaba su calma tan firmemente asentada, por su serena gravedad y hasta por la felicidad que ella misma proporcionaba”.
Madame Bovary, Gustave Flaubert

L'alcoholímetre de l'Autònoma

He pogut veure que a l'estació dels ferrocarrils de la Universitat Autònoma (UAB), hi ha vàries màquines d'aquestes de vending. Això no tindria res d'especial si no fos perquè en una d'aquestes, hi havia productes d'higiene personal, com xampús, etc. Fins aquí tot bé, doncs, a qui no se l'ha ocurregut això de rentar-se el cabell entre estació i estació, treient el cap en un dia de pluja?. Bé. El que em va estranyar més, va ser veure que en aquesta mateixa màquina venien un alcoholímetre (per 17 €, per si us interessa). A veure, que els estudiants beuen ja ho sabem. Que pot ser que sigui per comprovar que un encara pot trobar la facultat i l'aula en el laberint que és l'Autònoma?. Pot ser.O potser és per algún professor que vol saber si encara pot entrar amb dignitat a classe desprès d'un dinar, havent-se passat amb el vi?.No ho sé. El fet és que dóna què pensar que estigui just quan has d'agafar els ferrocates. Una es pregunta... i si és perquè bufi el conductor????.....

Tenir cura de la Terra

He vist que el blog http://www.blogactionday.com/ ha proposat que avui dia 15 d’octubre, els que tenim un blog o pàgina web, escrivim un post relacionat amb el medi ambient. Així, aquí està la meva contribució a “parar” (o si més no, que sigui més lenta) la degradació i la destrucció del medi ambient, que en definitiva, és qui ens ho dóna tot.
- estalvi d’aigua, amb dutxes curtes, tancant l’aixeta quan ens rentem les dents, posant el rentaplats i la rentadora quan estan plens o en el programa “eco”, etc.
- estalvi de llum, apagant els “stand by” dels electrodomèstics , desendollant allò que no fem servir habitualment (com el carregador del mòbil), comprant electrodomèstics que tinguin el distintiu A, etc.
- no tenir enceses les llums de casa innecessàriament i posar fluorescents en llocs com la cuina.

- comprar productes frescos. A l’hora de comprar envasat, escollir el vidre, doncs te més vida de reciclatge.
- no obrir i tancar la nevera constantment.
- fer servir productes de neteja poc agressius i contaminants.
- utilitzar el transport públic sempre que puguem.
- reciclar.
- fer servir bosses de roba o el carrito de la compra, per anar a la compra, en comptes de bosses de plàstic.
- tenir plantes a casa i tenir–ne cura d’elles.
- tenir cura i respectar els animals.
- conscienciar als més menuts de la importància de tenir menys i gaudir més de la Natura.
-respectar els espais comuns i en especial els parcs, muntanyes, platges, etc., recollint la brossa que generem.
- preguntar-se si ens fan falta tantes coses que anem acumulant i la producció de les quals suposa una despesa d’energia.
- conscienciar-nos que això ens afecta, ara, a tots.

La Fira de Frankfurt

Si no heu sentit a parlar de la Fira de Frankfurt aquesta setmana, és que no viviu en aquest planeta. Ens la trobem a tot arreu!. Bé, tant si us agrada llegir com si no, almenys sabreu de què va la famosa Fira. A veure, va de llibres. No sigueu com un que li van preguntar pel carrer, en el programa "Versió RAC1" i que va dir que li semblava molt bé que es fessin fires gastronòmiques...En fí. A vegades crec que ja posen els talls amb aquesta intenció. Ara, també hi havia que sí que savien de què anava la Fira. (podeu trobar el tall en la web de RAC 1 , el de les 16:00. Encara no m'he posat a veure com adjuntar audios.) I si no, segur que vau veure en la portada de molts periòdics, la foto de Quim Monzó, que va fer el discurs inaugural, que podeu veure en la mateixa web de la Fira . Veient el cartell de la Fira em pregunto ( a vegades, puc ser pitjor que la Terribas), perquè aquesta ballarina aixecant unes peses?.És com voler dir que a la cultura catalana, li està costant un gran esforç tirar endavant?. O que malgrat ser d'un gran pes, fins i tot ho pot suportar una ballarina lleugera i fràgil?. Es tracta de la delicadesa (la cultura en sí) en un món difícil i ferotge ( el de l'editorial) ? O tot remet a l'espectacle que van fer i era com un fotograma?.Per cert, que si aneu a Alemanya i demaneu una frankfurt, us miraran amb cara de "aquesta està boig" i és que els haureu de demanar una frankfurter Bratwürstchen .

Voleu repartir Amor ?

"L'Amor és l'única cosa que augmenta quan es reparteix" Antoine de Saint-Exupéry

Què podria haver passat si s'haguessin decidit a parlar?

Què podria haver passat si s’haguessin decidit a parlar?. Els dos pensen en lo mateix...

Fires de Festa Major

Aquesta tarda, com moltes altres, he anat amb els nebots de passeig. Aprofitant que hem dinat tots a casa d’una de les meves germanes, que viu a prop de Sarrià, hem anat a la Fira que han posat per la Festa Major. Suposo que en algun moment o altre de la vostra vida, heu anat a aquestes fires que es posen per festes majors, on hi ha tota mena d’atraccions: autos de xoc, llits elàstics, trenets, cotxes de bombers i altres medis de locomoció per als més petits, aneguets per pescar, tir amb balins, pomes de sucre, xurros, etc. D’entrada l’ambient que es respira ja és digne de ser analitzat. Mentre els nens (i alguns, no tant nens), s’entusiasmen amb això i allò altre per pujar , els pares esperen estoicament, mentre van saludat mil i un cops a les seves criatures. Les cares de felicitat, però, no tenen preu. Tot i que, s’ha de pagar i els preus eren: 2.50 € 1 viatge, 6 € 3 viatges i 10 € 6 viatges. Si compreu, però, les fitxes d’una en una, encara que us sortirà més car, donareu una mica de conversa als avorrits venedors de fitxes. Tema apart, són les músiques que posen i que sense elles, la Fira no seria lo mateix. Haig d’agrair que en les atraccions pels més menuts, no ens hagin “maxacat” amb el reaggeton i que han tingut el detall de posar cançons infantils en català. No obstant, quan han canviat el CD, han posat un de nadales. Hmm, una mica aviat potser. Els que sembla que estan més entretinguts, són els del tiro amb balins a les boletes on, segons el cartell, “Sempre toca” i els de l’aneguet, que es deuen fotre de la falta d’habilitat d’alguns per tal de pescar un ànec, que l’única cosa que fa, és donar voltes en un circuit tancat d’aigua. Ni tant sols aixeca el vol. I si d’aixecar estem parlant, hauríeu de veure la manera que tenen de posar les atraccions, Déu meu!. Trossos de fusta o capses, per aguantar atraccions que deuen pesar uns quants quilos i que no passarien ni mitja inspecció. En fi. Sort que, aquestes qüestions només te les planteges quan ja ets una mica més gran i que el record que s’emporten els nens és que, per un moment, han conduït un cotxe de bombers i que tothom els saludava!!.

De casa a la feina i de la feina a casa?

Ara que ja ha passat un mes des de la “rentreé” de setembre, potser teniu ganes de sortir de la rutina i no tenir la sensació de que només aneu de casa a la feina ( la uni) i de la feina ( la uni) a casa, sense fer res per a desconnectar. Hi ha diversos motius pels quals us recomano fer alguna activitat. El primer, per sortir de la rutina i no tenir la sensació de que cada dia es fa lo mateix i que això us acabi esgotant psicològicament. El segon, és per aprendre alguna cosa nova, adquirint noves habilitats o perfeccionant les que ja teniu, apart de que fa treballar el cervell. I el darrer, per socialitzar-se, ja que som éssers socials i necessitem dels altres i ens anem transformant amb els altres.Apart de les típiques de principis de setembre, com apuntar-se al gimnàs (no és lo mateix que anar, eh!), fer anglès (l’assignatura pendent d’aquest país) i treure’s el carnet de conduir (tard o d’hora s’ha de fer, encara que cada dia hi ha més consciència d’agafar el transport públic), hi ha moltes activitats per fer. Pels que sou de Barcelona (ho sento, però és que fer una recerca de tot el que es fa per tot el territori em portaria molta feina. Pels qui viviu a l’estranger, ja ni em parlem...Ara, segur que també n’hi ha.) hi ha un munt d’activitats, tant de matí, vespre o caps de setmana. Aquí us deixo algunes webs, dels centres més coneguts. Ateneu Barcelonès ,British Council, Caixa Forum, Casa Elizalde , Casa Golferichs , Cosmo Caixa , Goethe Institut , Òmnium Cultural , altres per barris de BCN , Festes Majors d’arreu de Catalunya,etc. Si sou solidaris i altruistes, també trobareu institucions a casa nostra , sense que hagueu de fer un llarg viatge: ACNUR, Agrupacio d’Escoltes Catalans, Arquitectes sense fronteres, Caritas, ONGs, Suport social a Barcelona,... Encara que, si per falta de temps o altres motius, no podeu fer alguna activitat fora, sempre podeu tenir un “hobby” a casa. Ehem, però veure la tele, no és cap activitat, eh?. Si més no, és passiva i estem parlant d’activar-se!.

L'Amor és cec

L'Amor és cec.

Quan es farà fosc?

Aquest matí plou i des de fa uns dies, que es ja es nota el canvi de temps, amb el fred i els consegüents refredats. Malgrat no haver fet un calor insuportable aquest estiu, es nota la "rasca", sobretot a primeres hores del matí. D'aquí poc, se'ns acabarà aquests alegría de poder tenir llum fins les 8, com fins ara. En aquesta pàgina, podeu veure a quina hora sortirà el sol i a quina hora es posarà, així que podeu saber quantes hores de llum hi haurà. És un calendari, on només està, de Catalunya, Barcelona (sembla que han posat "grans capitals"). També podeu trobar capitals d'arreu del món i veure a quina hora es farà fosc. Déu meu!, d'aquí a un mes, es farà fosc a les 17:51 a Barcelona i a Edinburg, a les 16:40...

"Cal utilitzar també el català, ok?"

Aquesta ha estat la resposta de José Montilla a la sessió d'avui del Parlament, en el debat de política general, quan es dirigia a Daniel Sirera. Montilla estava parlant sobre si el castellà estava perseguit i ha dit "Cal utilitzar també el català, ok?" i tot el Parlament ha començat a riure, mentre ell intentava mantenir el componiment. Jo també m’he fet un tip de riure. Ah!, i si voleu veure el tall, ho podeu recuperar aquí (Plens, 27/09/07, el nº 17 i els minuts 0:06:03.781), d'acord?.

1+1=2

L'AMOR és cosa de DOS. Extret de "100 piezas únicas" (El Aleph), Cuca Canals.

Els "clics", tot un clàssic!

El dissabte vaig anar a la Fira Barnaclick (sí, sí, ja ho sé, un pla molt freaky, però hauríeu de veure la de gent que hi havia) i estava ple de nostàlgics, com jo, que rondàven els 30, amb els fills, nebots, amics, als quals havien transmès la seva passió pels clicks de Playmobil, per recordar aquells temps passats(i no tant passats, pel que vaig poder comprovar). Aquests ninotets de plàstic i de només 7.5 cm, inspirats en les figures humanes que dibuixen els nens i originaris d’Alemanya ( on fan unes joguines, en fusta entre d’altres, que trobo delicioses) de la firma GeobraBrandstätter, van captivar milers de nens i nenes a partir dels anys 70. Des de llavors, que no han parat de treure noves versions, fins a l’actualitat. Les seves cases i complements, es van renovant, a mida que passen els anys, adaptant-se a la vida moderna. Hi ha veritables fanàtics dels clicks, els hi afegeixen elements per tal que s’adeqüin a un determinat ambient. En aquesta pàgina, trobareu històries molt treballades, com una excursió al Llac Ness, un Cap d’Any de 1966 a Londres (d'on és la foto. Un altre clàssic el Twister...) i aventures de les noies Playboy , entre d’altres. En aquesta pàgina  i aquesta altra,  veureu com transformen els clics en personatges coneguts o de pel·licules.

Dr. Jekyll & Mr. Hyde

Robert Louis Stevenson, escriptor escocès del segle XIX, va escriure “The strange case of Dr. Jekyll and Mr. Hyde”, l’any 1886 i es va inspirar en Deacon Brodie, ciutadà d’Edimburgo, que va portar una doble vida. En la novel·la, s’explica la transformació que pateix Dr. Jekyll, en convertir-se en Mr. Hyde. Aquesta novel·la es pot considerar com un exemple de doble personalitat. Sense arribar a aquests extrems, tots tenim una part de Dr. Jekyll i una part de Mr. Hyde. Vull creure, i el que visc així m’ho demostra, que tendim a ser més Dr. Jekyll que Mr. Hyde. Tot i que, “comportaments Hyde”, també n’hi han.. i tant!. I és que a vegades, la realitat inspira més que la ficció.

L'amor: quan les peces encaixen

La vida és com un puzzle i com en aquest, s’ha de buscar la peça adient, que encaixi amb altra i aquestes amb les demés i així successivament, fins a completar el puzle. Cada peça del puzle, és un aspecte de la vida . Si una peça no es col·loca bé, les altres queden desencaixades. Un d’aquests aspectes és l’amor (de parella), i en aquest cas, és una peça que quan encaixa amb la peça d’un altra...es nota, oi?

Es lloga àtic molt lluminós, 2hab., gran terrassa,...

en molt bon estat, moblat, serveis donats d’alta, en zona molt ben comunicada. Interessats, adreçeu-vos a la sra. Carmen Chacón, per a que us financi part del lloguer. Això sí, heu de compliu una sèrie de requisits, com tenir entre 22 i 30 anys, i no cobrar més de 22.000 € a l’any. Si no és així, no us preocupeu, sempre us podeu adreçar al Govern de la Generalitat, on amplien l’edat fins els 35. Els trams de renta, però, varien així com els ajuts, depenent de la zona on vulgueu llogar el pis. Ara, armar-vos de paciència si aneu directament a alguna de les oficines d’habitatge jove. Si agafeu al noi d’informació amb poques ganes de pencar, us dirà que ho mireu a Internet. I què us trobareu a Internet?, que us remeten a l’oficina . Tot plegat, un galimaties. I si sou propietaris d’un pis per llogar, doncs ja sabeu. Sempre podeu pujar el preu al gener, per a compensar l’ajut de la sra. Chacón.
Això sí, si sou dels que tenen una hipoteca, haureu de seguir jugant a la loteria. Bona sort!.

Ull amb les llaminadures!

Us agraden les llaminadures?. Potser a aquestes alçades ja no mengeu o ja no mengeu tantes. Sigui com sigui, una investigació recent, publicada a la revista The Lancet, explica la possible causa entre la hiperactivitat dels nens i el consum excessiu d'aliments amb conservants i colorants. Molts d'aquests es troben en les llaminadures, que tant agraden als més petits. Crec que si miréssim la composició de moltes llaminadures, trobaríem que l'ingredient principal és el sucre, consum que s'ha de moderar per molts motius de salut. I desprès, colorants i conservants que, puguin influir en una conducta hiperactiva o no, tampoc beneficien al cos, sobretot en edat de créixer.Si en voleu saber més sobre conservants i colorants, aquesta és la web de la Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición (AESAN).