He tingut èpoques en què m'he hagut d'aixecar per anar a la feina molt, però que molt aviat, posem 5... Malgrat lo pesat que em supossava, no només haver de anar-me'n a dormir molt aviat, si no també sortir al balcó i veure que els carrers estaven 'per posar', la part positiva era apreciar el despertar del dia.
Actualment ho faig a les 7, una hora més que raonable ja que moltes persones s'aixequen molt abans. Atès que el meu treball està en una molt bona zona des de la qual contemplar part de Barcelona, he anat observant que cada dia que passa, des de l'octubre que és quan vaig començar, els matisos de la llum de la sortida del sol han anat canviant subtilment. Igualment, quan surto de la feina em dic 'Cada dia hi ha més llum al sortir!'
Abans d'entrar, m'aturo uns segons a contemplar com el sol ja fa una estona que ha sortit, creant un constrat de colors entre els edificis, llunyans, del mar, l'Hotel Vela, les Torres Mapfre, la Barceloneta. És un espectacle tan fascinant, que ja només per això val la pena sortir del llit calentona, faci un fred hivernal, plogui a bots i barrals o el vent amenaci amb tombar un arbre sobre mi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies pel teu comentari!