Aquesta setmana he estat fent de 'patge reial' i com tinc tants nebots, germans i per a cada un, em penso molt bé el que vull regalar, he estat molt ocupada. També és veritat que per la meva feina, enguany tinc més vacances, així que tot ha ajudat. He de dir que en la meva família continuem la tradició dels Reis Mags i que per Nadal només ens fem un petit detall.
Botigues de joguines, de vegades anant d'una a una altra cosa gimcana, llibreries, botigues d'objectes per a la llar,... No només regalar és un plaer, també pensar en el que li va a fer més il·lusió a cada un.
Heus aquí, sent que encara no he tingut fills, ho he viscut com a tieta, un fet que es repeteix cada any, com es desviuen els pares / avis / oncles / germans per trobar 'aquell' joguina o un altre regal que han demanat els nens. Com a observadora que sóc, he prestat atenció a alguns diàlegs que he sentit, alguns m'han arrencat un somriure, altres m'han entendrit, divertit. I és que, què no faríem per acontentar-los? Per donar-los allò que tant desitjan? Allò que fins i tot han esperat tot un any? I és que no hi ha res més bonic i que ompli més a veure les seve
s cares d'emoció en obrir els regals el matí de Reis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies pel teu comentari!