diumenge, 2 de juny del 2013
Trobo a faltar les teves paraules
Mai vaig pensar que trobaria tant a faltar paraules. Les paraules. Aquelles que em fan somiar, somriure, riure. Vibrar per dins, transportar a altres món, ensenyar polièdriques maneres de veure la vida. M'animen, m'envolten, m'abracen. Treuen el millor de mi mateixa. Bussegen entre els mars. M'il·luminen per dins i per fora. Són el més bonic mai sentit o llegit. Mai vaig pensar que trobaria a faltar, les teves paraules...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Jo visc permanentment enyorant les paraules.
ResponEliminaJo algunes en concret.
EliminaSalutacions