M'encanten les tempestes de juny, com la d'aquest matí que ens hem aixecat amb un cel que s'anava posant cada vegada més negre fins que ha deixat anar un ruixat i semblava més aviat que estiguéssim al mes de setembre. Després ha sortit el sol, brillant, càlid, il·luminant una altra vegada el dissabte de primavera, com dient-nos "Torno a ser aquí! Com anava a abandonar-vos?". I ara mateix, donen ganes d'estar passejant per la platja o en una terrassa, gaudint d'aquest cel blau que ha deixat i l'aire net que es respira.
Com la vida mateixa, deprès d'un matí de núvols i pluja el sol brilla encara més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies pel teu comentari!