Alguna vegada heu criticat a algú que acabeu de conèixer i no sabeu per què? No suporteu a algú? Us molesten uns defectes en concret, dels altres? A qui no li ha passat! Segurament és perquè també tenim aquests mateixos defectes...en un o altre sentit. I és que les persones que ens envolten són com miralls de nosaltres mateixos, d'allò que ens neguem a veure dins nostre, d'alguna cosa que hi va haver en el passat, d'alguna cosa que no està resolta del present. Moltes vegades projectem en els altres els nostres propis defectes i trets de personalitat que no volem o no podem admetre, perquè ens semblen inacceptables. La crítica és necessària, a vegades. Però quan va acompanyada d'emocions molt intenses, vol dir que hi ha una projecció.
El psicòleg suís Carl Gustav Jung va utilitzar el concepte' d'ombra', per explicar la part més fosca, menys grata i inadaptable de la psique. Aquells aspectes que ens fan sentir malament amb nosaltres i que projectem, desplaçant-los fora de nosaltres mateixos. Per viure una mica més en pau amb nosaltres mateixos i amb els altres, si volem estar en una constant evolució, és bo fer una reflexió sobre qui som, quins aspectes no ens agraden de nosaltres mateixos i què hem escoltat repetidament, de la gent que ens coneix. Fer l'exercici de posar-se davant d'un mateix i treballar amb tot això. Sense negar-ho, ni pretendre ser perfecte, sinó estar obert a acceptar-la i transformar-la. Confrontar, dialogar amb ella, reapropiant-nos d'ella, reconèixer que tots tenim la nostra part fosca i treballar-la perquè perdi força.
Tanmateix, també hi ha una part positiva en el reflex que els altres ens mostren ja que també ho fan dels nostres aspectes positius, dels nostres valors, de la llum que irradiem!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies pel teu comentari!