A què estàs esperant per ser feliç?

Primer de tot, què significa ser feliç? Heus aquí l'eterna qüestió... No crec que es pugui viure en un estat de permanent felicitat, sinó més aviat experimentar situacions, moments, estats, que ens proporcionin felicitat. I com més i més freqüents, molt millor es fa el camí de la vida, per descomptat. Ens passem mitja vida esperant assolir fites que ens donin felicitat, el treball dels nostres somnis, trobar la persona amb la qual compartir la vida i que ens ompli de felicitat. O almenys, que puguem dir "Em fas veure el costat més bonic del camí". I en aquesta espera ... què ens perdem? Aquest matí la meva germana m'ha enviat un vídeo sobre 'les esperes'. De com ens passem la meitat de la vida esperant que arribin situacions que ens donin felicitat. I què ens passa llavors? Que en aquesta espera ens perdem el que realment hauríem de valorar, el moment actual, el que estem vivint, el present i el que en aquest precís instant, ens posa en aquest estat ideal. És fàcil de dir, no tan fàcil d'aconseguir, segons les circumstàncies de cadascú...No es pot esperar que això o allò altre ens porti la felicitat, però caram! no tenir-ho ens pot portar a un estat gens agradable. Encara que avui sí, avui he experimentant intensos moments de felicitat, ja que han vingut a dinar dos dels meus nebots. Hem estat fins fa una estona, amb aquest dia de pluja, que convidava més aviat a passar el diumenge a casa. Primer una partida al Intelect, amb la invenció de paraules i sigles, algunes buscant-les al Sr. Google, a veure si les podíem donar per bones. Després, una partida de Party, en la qual la part de mímica ha donat molt de si i per acabar inventant cançons, per part meva, que han de reconèixer que encara que em diguin que estic 'sonadeta' per les meves idees de disbauxa, no triguen a secundar i apuntar-se a les rialles que aquestes provoquen.