Dimecres així

Hi ha dies que no. Que una no està i quan no està, no està per a res. I si ho està, és perquè no queda altra remei. I avui, ha estat un d’aquells dies. Aquest matí he quedat amb una amiga i hem anat a esmorzar a la Plaça Vila de Gràcia. M’ha omplert d’alegria veure lo bé que està, com s’està recuperant de la seva operació i lo excel·lent que han anat les coses (i si ho llegeix, ella ja m’entendrà). Fins aquí tot molt bé.

Per la tarda, he anat a la biblioteca, per continuar treballant en la feina que tinc ara entre mans. Haig de dir que, encara que hagi fet aquesta entrada una mica….com ho diria? una mica ‘radical’, el projecte en el que estic ficada ara mateix m’omple d’allò més. De fet, crec que tenir un repte intel·lectual, és el que actualment, en manté ‘surant en el mar de la vida’. Però bé, segueixo. El meu lloc estava ocupat i he hagut de baixar a la planta on hi ha els ordinadors i m’ha costat lo meu poder concentrar-me, pensar en el que havia d’escriure. Així que només he pogut aguantar un parell d'horetes, que ja he marxat cap a les 6.30. M’he dit que no estava per res, però al mateix temps, que l’havia de dedicar hores a la feina! He caminat una mica per Gràcia fins que he arribat a un d’aquests bars on un pot veure la vida passar. Ja havia estat en alguna ocasió i tot i que té una minúscula terrassa, composta per dos tauletes (made in Ikea?) i dos pufs vermells, et permet veure com passen els graciencs, turistes i caminants ocasionals del carrer Astúries. I aquí m’he quedat. No només amb la meva feina, sinó posant l’antena- de debò que és inevitable- cap a: Una noi i una noia brasilers, que anaven bevent i xerrant fins que ella ha vessat la seva copa, donant-li la culpa al noi; un irlandès que volia sopar ja cap a les 8 i ha començant amb un wisky (Cardhu, per a més senyes) que molt amablement li ha ofert el cambrer; unes noies parlant de la seva ‘inexistent vida íntima’ (sic), i una noia que estava una mica com al mig de tot, no només exprimint el cervell en busca d’idees, també demostrant aquesta capacitat que tenim les dones de fer mil coses a la vegada! Tot i aixó, m'he fixat en com canvien la intensitat de la llum per sopars íntims, a partir de les 20:30 i el detall de l'espelmeta, i m'he dit... macu, molt macu.