Reinterpretant Villa Le Lac

1. La idea. Una caseta de jardí pels 'clicks' per a que juguin les meves nebodes

2. La inspiració. El jardí de Villa Le Lac, Vevey, Suïssa. Obra de l'arquitecte Le Corbusier

Villa Le Lac, Vevey, Suïssa. Le Corbusier

3. El procès creatiu. Què millor que elements de la Naturalesa? rametes, fulles, pedres (i una capsa de sabates per l'estructura)

Procès creatiu

 4. El resultat. Un acollidor jardí en el que gaudir de l'aire lliure i la naturalesa amb la familia

Buy nothing day 2014

Si ahir va ser, que es fa extens aquest cap de setmana,  el 'Black Friday' ple de descomptes per incitar a comprar, avui tot el contrari, és el 'Buy Nothing Day' o 'Dia sense compres'. Una iniciativa que va començar l'any 1992 a Canadà per part de Ted Dave encaminada a concienciar la gent de les conseqüències dels excesos de la societat de consum. Ni que sigui un dia no comprem res. La resta dels 364 es pot continuar somiant que quan més coses materials tinguem, més feliços serem.

 

What is a hug?

             Highly
       (h)Uman
            Gesture

Seré al teu costat quan caiguis

Anava a titular aquest post 'Una imatge de tendresa', seguint la sèrie. No obstant això, pensant en el que anava a escriure, crec que el titular que millor pot descriure aquesta escena és el que he posat. L'escena és en una cafeteria del carrer Muntaner amb Passeig Bonanova, prenent un cafè abans d'anar a la biblioteca de Sant Gervasi. Hi ha un parella d'avis esmorzant i arriba una amiga de tots dos. Es posen a parlar dels seus malestars, d'una manera com ho faria qualsevol persona gran que assumeix la natural evolució del pas del temps. La dona li explica a la seva amiga, que quan el seu marit cau a terra, ella, sent tan gran com ell, no pot ajudar-lo a aixecar-se. Ell assenteix, es riu, s'ho prenen tots dos a broma i matisa, que l'únic que pot fer és seure al seu costat, fer-li companyia. La seva amiga, segueix el mateix to i els descriu la situació, com si la veiés, dient-los, 'Com si estiguéssiu de pícnic, no? Allà, ell estirat a terra i la teva dona asseguda al teu costat, contemplant el paisatge'.
Somric, imaginant l'escena, que si bé podria ser dramàtica (fins que vingui algú a ajudar-lo) ells ho viuen amb tendresa i sentit de l'humor.

Potser podrien simbolitzar aquests amors per a tota la vida, en el bó i en el dolent. El que és segur, és que volien estar l'un al costat de l'altre, quan un dels dos caigués.

Building The Golden Gate Bridge

Si hi ha una obra d'enginyeria en el món que uneix la utilitat amb la bellesa, aquesta és el Golden Gate Bridge, a la Bahia de San Francisco, que l'any 2012 va complir 75 anys. Així que buscant com va ser la seva construcció, he trobat aquest interessant vídeo. Personalment, em fascina el color, la sensació que dóna de lleugeresa i lo bé integrat que queda en el paisatge. I si sentiu curiositat per qüestions tècniques, històriques, de disseny, (lamentablement, cal parlar de suïcidis també) etc, 

en la seva pàgina oficial, Golden Gate Bridge trobareu totes les respostes.

Gaudeamus igitur...

Sempre havia volgut posar-li el meu birret al seriós 'David' de Miguel Angel... i per fi ho he aconseguit! Com tantes altres coses a la meva vida.

Masriera, més que una joia

Joieria Bagués-Masriera, Passeig de Gràcia, Barcelona

Hi pot haver una joia millor que una obra d'art? Si, que aquesta es converteixi en joia.

Practicar, practicar i practicar

Practicar, practicar i practicar. Aquesta és la clau. Li repeteixo a la meva neboda cada vegada que es fa el ronsa davant els deures d'anglès. Que se'n adoni com cada setmana, va millorant de mica de mica, gràcies al l'esforç que fa, a no defallir en l'intent i a la pràctica constant que fa fins que li surt. Aquesta és la clau!

 

Quan comença el Nadal?

Encara no he menjat el preceptiu cucurutxo de castanyes i / o moniatos, ni tan sols un panellet, que ja em trobo els dolços típics de Nadal a les botigues. Per no parlar dels adornaments, llumetes, espelmes daurades, vermelles, petits avets, follets ajudants de Pare Noel i altres articles per a dir-li a la resta del món que vivim el Nadal tal i com la societat marca / ho entén / les grans corporacions ens manen . Que els fem cas, ja és una altre història. Encara que, ai el poder de la novetat! està demostrat que avançar aquest tipus d'articles, fa que s'adquireixin abans. O és que potser ens hem cregut que ho fan per recordar-nos de 'ser bons' perquè ens dónin més regals? Per cert, tot i que encara no estan enceses- a Barcelona es farà el proper divendres 21- les llums ja estan posades en els carrers. Les de Passeig de Gràcia, inspirades en l'arquitectura de Gaudí. 

I si, per molt que digui, m'encanta tot el que sigui font de llum i els llums de Nadal no són una excepció.

L'autocompassió

A vegades, és molt millor estimar-se des del punt de vista de l'autocompassió que no pas des d'una elevada autoestima, en el sentit més negatiu que aquesta pot supossar (creure's millor que els altres, narcissisme, ensimismament, etc). Segons la investigadora Kristin Neff del grup de recerca Greater Good Science Center el fet d'autocriticar-se no només no ens fa millor ni dóna cap resultat beneficiós. Ans al contrari, aquesta sensació de ser insuficient, aquesta inseguretat i frustració es pot treure fora de la manera menys adequada, fent que ho paguin els que tenim més a prop. Ella propossa, en aquest video 'The three componets of Self-compassion' l'autocompassió i els tres elements que la composen: Ser amable amb un mateix, essent suau i comprensiu en comptes de jutjar-nos de manera dura i devastadora. El reconeixement de la nostra humanitat en comú, sentim-nos connectats amb els altres en l'experiència de la vida, en comptes de sentir-nos aïllats i alienats perl nostre patiment. I per últim, el mindfulness, amb una consciència de l'autoconeixement equilibrada, en comptes d'ignorar el nostre dolor o exagerar-lo. 

Així, a diferència de l'autoestima exagerada, els bons sentiments de l'autocompassió no depenen de ser o sentir-se especial a la mitjana, la comparació sense fin o en l'acompliment de metes ideals. Prové de cuidar de nosaltres mateixos, reconeixent que som magnífics no importa lo fràgil i imperfectes que siguem. 

Hi ha temps per a tot?

Jo sempre dic que si un s'organitza bé, té temps per a tot. He de dir també, que en sentit ampli, no hi ha temps per a tot. Per estar amb els nostres éssers estimats tant com voldríem. Per llegir / escoltar/ veure tot això que ens sembla interessant / ens ve de gust / ens diverteix / ens recomanen /... Per viatjar i conèixer tots aquests indrets i gent noves que obriran el nostre món interior (i exterior!). Per escriure, estudiar, crear, aprendre, fer, provar, somiar, estimar, viure! No hi ha temps per a viure tot el que desitgem. Hi ha temps, però, per gaudir del que sí que podem viure amb el temps que tenim i aquest temps no és més que el present, l'ARA.

Sol energitzant

Aquest matí he tornat a sortir a córrer. Aquests últims mesos no he sortit res i vaig tornar a agafar el ritme fa un parell de setmanes. Pensava pujar per Balmes, fer una volta i ja està i al final m'he embolicat i he pujat fins al Tibidabo i ha pagat la pena! El sol i el contacte amb la natura, els colors de la tardor que es comencen a entreveure, entre aquestes meravelloses 'torres' que encara es poden veure per aquella zona, m'han recarregat d'energia. I com a recompensa, les vistes des del Mirablau (he tret el nas) i trobar pinyons per un caminet

Estils d'afecció i l'amor

Crec recordar que alguna vegada ja he escrit sobre la Teoria de l'afecció de John Bowlby. Si no és així, us faig un petit resum, amb l'ajuda de la pàgina del grup d'investigacion de la Universitat de Califòrnia, Berkeley, The Greater Good Science Center. Diu Bowlby que, segons com fos la relació d'intimitat i seguretat que mantinguessin els nostres pares o cuidadors quan érem petits, així ens sentirem segurs o insegurs i ho reproduirem en les nostres relacions de parella. D'aquesta manera es poden donar quatre diferents estils, sent el primer segur i els tres restants insegurs.

Segur: "Estar a prop és fàcil!"  

Ansiós-ambivalent: "Vull estar emocionalment a prop de la gent, però ells no volen estar amb mi"
Evitatiu-desdenyós: "Prefereixo no dependre dels altres o que altres depenguin de mi"  

Evitatiu-temerós: "Vull estar a prop però i si surto ferit?"

D'aquesta manera, segons la combinació d'un o altre en una relació de parella, les coses aniran bé, més o menys o sempre hi haurà problemes. No obstant això, si sou dels de 'estil d'afecció insegur' hi ha dues bones notícies: Això no té perquè ser sempre així, no determina per sempre la vida. I d'altra banda, és possible canviar-ho. Requereix, al meu entendre, un treball d'introspecció i anàlisi així com una transformació d'aquesta 'ferida' per la falta, l'excés o l'ambivalència d'atenció dels pares en la infància. A vegades caldrà recórrer a un psicoterapeuta perquè ens ajudi. Una altra manera de canviar és trobar una parella amb estil d'afecció segur, que aporti l'equilibri i l'estabilitat per sentir-se recolzat i segur dins de la relació.

Com escriure sense distraccions

Escriviu habitualment? Ja sigui per feina, per hobby, pel simple plaer de deixar en aquest món els vostres pensaments i /o erudits escrits? Doncs bé, fa poc vaig trobar aquest artícle a El Pais 'Cómo ser escritor en un mundo que no te deja' en el que recomanen diferents aplicacions per la síndrome de la pàgina en blanc, els diferents ritmes d'escriptura o el mal d'aquest segle: la distracció que supossa estar escrivint des d'un ordinador conectat a Internet. Sobre aquest darrer cas, no hi ha molt més a dir. Proveu alguna-  algunes són de pagament- i em dieu com us ha anat.

My own sunshine

Regalar escacs

Doncs sí, si voleu fer un regal original, regaleu un curs d'escacs. Ja sabeu els beneficis que té jugar a escacs i si és per algú que porta anys fent-lo, ho agrairà. És un regal que feia temps que volia fer i l'ocasió- ara que tenim al meu nebot gran vivint a casa nostra- ha fet que pels seus 18 li obsequiés amb un curs d'escacs a una escola de Gràcia.

Redescobrir Barcelona

Barcelona, Barcelona,...encara no he conegut ningú que no hagi estat mai a Barcelona. Un dia de passada cap a altre destinació, un cap de setmana, una llarga temporada, el que es va enamorar de la ciutat i s'ha quedat a viure. De fet, és el primer que pregunto quan rebo als turistes, si és el primer cop que visiten la ciutat i si em diuen que si, llavors comencen el panegíric sobre la ciutat. Aquests darrers mesos, m'han servit per veure la meva pròpia ciutat des d'una altra perspectiva, una òptica nova, del que s'il·lusiona per un indret nou que vol descobrir.

I és que, com moltes altres coses, quan un s'acostuma pot arribar inclús a l'avorriment d'allò si no es va fent un exercici de redescobrir o deixar que et sorprengui. D'anar cercant els indrets mai explorats abans i de adoptar una altra perspectiva.

You're tiny!

"Lupe, you're tiny!" amb aquesta simpàtica frase em descrivia el dissabte passat la meva amiga Anna, inglesa per a més dades. Vam anar a sopar per a que conegués al seu xicot i els hi vaig explicar una anècdota sobre els últims hostes que vaig haver d'allotjar "quatre noies altes, grans,..." El fet que hi hagués un problema que va trigar hores, ni més ni menys que 4! en solucionar-se podria haver fet que em sentís petita, abrumada (de fet va ser esgotador i hi vaig arribar a la 1 de la matinada a casa). Ni molt menys la meva baixa estatura va ser un impediment per imposar-me i que tot acabés bé, inclús amb una abraçada per part d'elles en veure el meu esforç. Tiny, sí. I ja sabeu allò de 'En el pot petit..."

 

Uncertainty is the only certainty there's

'Uncertainty is the only certainty there is, and knowing how to live with insecurity is the only security'

 John Allen Paulos

Vida exterior

Les fulles al terra que anuncien la tardor inminent, m'han fet reflexionar sobre la vida exterior i la vida interior. De fet, veure com deixen una catifa daurada, m'evoca la comfortabilitat d'estar dintre de casa, els espais acollidors i en els quals, una es podria quedar hores i hores. I també m'evoquen la necessitat que sento de copsar la bellesa de la vida exterior. Com les estacions, la meva vida va portar-me cap a etapes on tenia més necessitat de vida interior que d'exterior. No és que no tingués vida exterior, més aviat que m'adonava que havia de fer un treball intern per tenir una veritable vida exterior, de qualitat, amb substància. No obstant, al contrari que les fulles que deixen un bonic paissatge, el que hi havia s'havia de polir abans no sortís el millor de mi mateixa. A vegades, el que vivim pot deixar una petjada que necessita d'un temps d'instrospecció, fins que ens deixi veure que encara hi ha espai per la llum del sol. 

Ara el resultat d'aquell temps i especialment dels darrers anys, fan que tingui més necessitat de vida exterior, sense deixar de banda la vida interior.