"Lupe, you're tiny!" amb aquesta simpàtica frase em descrivia el dissabte passat la meva amiga Anna, inglesa per a més dades. Vam anar a sopar per a que conegués al seu xicot i els hi vaig explicar una anècdota sobre els últims hostes que vaig haver d'allotjar "quatre noies altes, grans,..." El fet que hi hagués un problema que va trigar hores, ni més ni menys que 4! en solucionar-se podria haver fet que em sentís petita, abrumada (de fet va ser esgotador i hi vaig arribar a la 1 de la matinada a casa). Ni molt menys la meva baixa estatura va ser un impediment per imposar-me i que tot acabés bé, inclús amb una abraçada per part d'elles en veure el meu esforç. Tiny, sí. I ja sabeu allò de 'En el pot petit..."
Per cert, m'agrada molt el mot anglès. Com petit (que compartim amb el francès), piccolo, i tants d'altres. La petitesa, és clar, sempre és una mesura relativa.
ResponEliminaGràcies Eduard, ben cert.
ResponElimina