Les fulles al terra que anuncien la tardor inminent, m'han fet reflexionar sobre la vida exterior i la vida interior. De fet, veure com deixen una catifa daurada, m'evoca la comfortabilitat d'estar dintre de casa, els espais acollidors i en els quals, una es podria quedar hores i hores. I també m'evoquen la necessitat que sento de copsar la bellesa de la vida exterior. Com les estacions, la meva vida va portar-me cap a etapes on tenia més necessitat de vida interior que d'exterior. No és que no tingués vida exterior, més aviat que m'adonava que havia de fer un treball intern per tenir una veritable vida exterior, de qualitat, amb substància. No obstant, al contrari que les fulles que deixen un bonic paissatge, el que hi havia s'havia de polir abans no sortís el millor de mi mateixa. A vegades, el que vivim pot deixar una petjada que necessita d'un temps d'instrospecció, fins que ens deixi veure que encara hi ha espai per la llum del sol.
Ara el resultat d'aquell temps i especialment dels darrers anys, fan que tingui més necessitat de vida exterior, sense deixar de banda la vida interior.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies pel teu comentari!