No vull acomiadar l'any sense escriure alguna cosa, ja que aquest any he escrit tan poc, almenys un post amb una mica de pes.
Com cada cap d'any, porto uns dies fent balanç d'aquest, alegrant-me pel que ha anat bé i reflexionant sobre el que no tant... És per això que em poso en un estat una mica seriós, introspectiu, per a un dia que molts prenen amb certa (i potser necessària) frivolitat. Tot aquests moments de reflexió, que requereixen solitud, no són, per descomptat, incompatibles amb sopar amb la família, riure mentre es pren el raïm i celebrar l'arribada de l'any nou amb els amics. No obstant això, no puc evitar sentir una falta de comprensió cap a aquesta necessitat i que no pugui compartir-la d'una manera més profunda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies pel teu comentari!