Fa ja alguns anys, algú em va dir, "No accepto mitges tintes, per a mi o és blanc o és negre". I em vaig quedar pensant. En què hi havia de debó, per aquesta persona, en aquesta frase. Amb els anys m'he adonat que res de res. Que tot al contrari del que em va dir, la vida accepta tots els matisos possibles. Que del negre al blanc, hi ha una extensa gama de blancs menys blancs, grisos, negres fins fer-se molt foscos,...Que la vida és més bonica en colors i és en aquests colors, on trobem la veritable bellesa de la vida. Malgrat aquesta, a vegades, ens monstri la seva pitjor cara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies pel teu comentari!