Em quedo amb un parell de curiositats; una, la sobreactuació de Joel Joan, ja que a vegades em semblava que estava veient un capítol de “Plats bruts” (i n’he vist molts pocs), i l’altra, és això de que caiguin en determinats moments els protagonistes. És potser una metàfora del declivi del seu matrimoni?. Si l’heu vista, ja em direu com ho interpreteu.
Al final el protagonista, el Xavier, diu una frase que dóna que pensar: “El somni o el malson de la família feliç ens obsessiona a tots; és una de les poques idees utòpiques que ens queden”.
Jo no sé si ho diria amb aquestes paraules. No sé, aquesta última frase "sentencial" és estranya... Utopia? Jo en diria més bé, somni que es converteix en realitat, o realiat.
ResponEliminaDoncs jo no sé si m'obsessiona el somni-malson de la família feliç, el que sí que sento la felicitat al meu entorn, i és el millor que em pot passar! Els problemes són més petits si els mires amb bona cara i al costat d'algú que et somriu, no creus?
ResponEliminaTens raó Carme. Jo tampoc estic d'acord amb això de que sigui una utopia. Suposo que ho han posat perquè va en relació amb la trama de l'obra.
ResponEliminaRespecte a això de que sigui un "malson" ja sona malament. Jo crec que si és un malson, un ha de plegar. Quina sort que la vida et sonrigui d'aquesta manera!!.
Salutacions i gràcies pels comentaris.