divendres, 19 d’octubre del 2007

Un petó així s'hauria d'eternitzar


4 comentaris:

  1. I tant! I es que de petons així ja se'n reben ben pocs ja ...

    ResponElimina
  2. El bes és un dels temes menys tractats a les arts, potser per la trascendència i intensitat que ha de reflexar, que tira enrera a molts artistes. Tota l'atenció es concentra en un sol punt, i si aquest no funciona tota l'obra s'ensorra.

    Petons com el de Klimt,
    http://fotos.gatorristas.org/klimt_beso400.jpg

    El de Rodin,
    http://usuarios.arnet.com.ar/mvecco/img22.gif

    O el de Robert Doisneau,
    http://www.alfonsojimenez.com/images/2006/12/elbeso.jpg

    Són obres mestres de l'emoció continguda a un petó, tan senzill com esmunyedís. Ni Velázquez, ni Miquel Àngel, ni Picasso arribaren a plasmar-ho a les seves obres tot i ser grans genis.

    Mostres molt puntuals de que un petó és, en si mateix, una obra d'art irrepetible cada vegada que se'n fa un. I on tots nosaltres podem ser creadors i espectadors alhora, gaudin en fer-ho i rebent-ho. Del primer a l'últim.

    Un petó per a tu (evidentment, únic i irrepetible)

    ResponElimina
  3. Laura: gràcies per la visita. Ja se sap que lo que és bo, millor de tant en tant.

    ResponElimina
  4. Manel,gràcies per les adreçes i pel petó. El de Rodin és un dels meus preferits.

    ResponElimina

Gràcies pel teu comentari!