dijous, 28 de juny del 2007

Aprimar-se amb seny

Ara que ja ha passat Sant Joan, amb tots els seus excessos i que fins les vacances no hi ha més festes, excepte aquelles que cadascú tingui a títol personal, pot ser que molts de vosaltres us heu dit: “A partir d’ara bondat fins que arribi el moment d’anar a la platja (piscina)”. Doncs bé, tot i que voler aprimar-se i veure’s bé és molt bo, crec que aquest afany per a voler aprimar-se amb pressa, no deu ser molt saludable. Això tan escoltat darrerament de “operació bikini” (que per cert, un dels professors del meu gimnàs, ja ho deia allà al gener...) i tota la agressiva publicitat en tots els mitjans de comunicació per a poder lluir “un cos d’escàndol”, i perles semblants, provoca que molta gent vulgui fer la feina de tot un any en gairebé dos mesos. I així, es posen amb dietes “miracle” que generalment no funcionen, doncs els quilos es tornen a agafar de seguida i amb l’angoixa per a poder lluir un cos “sense greixines i sense complexes”- com diu que et deixa un aparell de massatges. Doncs bé, personalment sóc més partidària de la prevenció i d’uns hàbits de vida saludables, com menjar bé i fer alguna activitat física. D’excuses per a no fer alguna mena d’activitat física, n’hi ha moltes: Si em dieu que no teniu temps per a anar al gimnàs, sempre podeu tornar caminat de la feina, llogar una bici o fer-vos del bicing, o pujar per les escales.. Però si us decidiu per apuntar-vos al gimnàs més proper de casa vostra, de seguida notareu els beneficiosos efectes que té. Potser us podria convèncer dient-vos que la pràctica regular d’exercici, fa que alliberem endorfines, que produeixen eufòria, plaer i disminueixi el dolor, junt amb l’adrenalina, serotonina i dopamina. A mi m’agrada molt l’Aquagym, que pel fet de ser gimnàstica a l’aigua, fa que hi hagi menys risc de lesions i els efectes es noten més i bé, és una sensació molt agradable. Ara, procureu no perdre la concentració amb el que neda al carril del costat. Això passa a vegades.Però si tot i això, no us acabeu de decidir, feu una ullada aquí, a veure si ara sí. Ah! i lo de aprimar-se amb rauxa doncs, cadascú...

diumenge, 24 de juny del 2007

Sant Joan

Felicitats a tots els Joan i Joana!. Espero que passeu un molt bon dia. Què, com ha anat la revetlla?. Segur que molt bé, plena d’alegria, coca, cava, petards, focs, llum i molta disbauxa. Aquesta és la festa popular que més m’agrada. L’associo molt, recordant la meva infantesa, amb l’arribada de les vacances, el bon rotllo de l’estiu, la platja, la muntanya, els campaments, els viatges, etc. I després la celebració en sí, on l’única cosa que m’atreia dels focs d’artifici (els petards, massa petards, mai m’han agradat. Ara, l’olor a pólvora m’encanta!) eren les bengales, ja que les podies manipular fàcilment i em donava la sensació de que, posant-les en contrast amb el cel ben fosc, il·luminava l’univers jo soleta. Ja veieu, la ment infantil, que pot de coses, a vegades.Tot i que la celebració no té un origen molt clar, en moltes parts del món se celebra el solstici d’estiu, l’arribada d’una estació amb més llum solar, com un gran esdeveniment. Per exemple, a Stonehenge es va celebrar el passat dia 21, dia oficial de l’arribada de l’estiu, amb tot un ritus en aquest conjunt megalític. A casa nostra, hi ha tot un seguit de festes i moltes remeten a aquest simbolisme de llum, vida, purificació (nova vida) que és el foc; fer fogueres per a cremar els trastos vells (molts potser heu cremat els apunts...) i tot allò que volem deixar endarrera, banyar-se a la platja per a purificar-se i començar una nova vida (bé, simbòlicament. No crec que ningú surti del mar essent un peix o quelcom així).
I després esta el tema de on celebrar la festa i que el divendres a la feina, si no vaig sentir mil cops allò de “Què fas per Sant Joan?”, no ho vaig sentir cap. Jo he tingut festes de tots colors; festes a casa, macrofestes (no les recomano. Era, però, més jove), festes particulars amb piscina (genial banyar-se a les 4 de la matinada), festes estudiant (sempre agafa enmig dels exàmens), festes en terrasses de col·legues, com la d’aquest any. Aquestes, en petit comitee, són les millors. Se’n va ocórrer que, ja que celebràvem l’entrada de l’estiu, que per a mi és sol, llum, aigua de mar, anéssim vestits de blanc, “rotllo Ibiza”. I és que els éssers humans necessitem d’aquests rituals, i tenir moments de disbauxa. Si no, la vida seria molt avorrida, rutinària i amb un sentit molt pobre.

dimecres, 20 de juny del 2007

M'agrada molt, però no és meu

"No em caldrien les paraules
si nos fos per dir-te que t'estimo.
Ni tindria sentit l'amor
si no fos per compartir-lo."

Eduard Castellarnau

dimarts, 19 de juny del 2007

Obesitat infantil

La obesitat és un dels majors reptes de la sanitat pública, del segle XXI, segons la OMS.Des de fa uns anys, se’ns va advertint de l’augment del sobrepes i de la obesitat infantil, causat principalment per una alimentació rica en greixos, així com una dieta pobre en fruita i vegetals i la falta d’activitat física. No obstant, aquest dos factors són igualment aplicables al sobrepes i la obesitat dels adults. Per sobrepes es considera el fet de tenir un IMC, índex de massa corporal, igual o superior a 25 i la obesitat, un índex igual o superior a 30. El IMC es calcula així: IMC = peso (Kg)/altura²(m²). (aquest serveix només per a adults).
Els diferents canvis que ha hagut en la societat en els darrers 30 anys, essent un la incorporació de la dona al mercat de treball (treballar fora de casa, s’entén), són un factor important per a entendre com han influït en la manera de menjar i en la pròpia elaboració del menjar. Abans, no hi havia tanta necessitat de menjars precuinats, ni havia la sobreproducció que hi ha ara, de tota mena de productes fets amb grasses saturades o hidrogenades, també conegudes com a grases trans. Moltes vegades per cansament o per a deixar-se emportar pels capricis dels nens, és més còmode donar-lis aquesta mena de productes, que quelcom més sa, com un entrepà, una peça de fruita o un plat de verdures per a sopar.
El que és preocupant és que ja des de petits agafin hàbits alimentaris que no són saludables i que, si no es corregeixen a temps, poden donar problemes a curt i llarg termini. Molts pares pensen que, quan els nens siguin grans, ja canviaren i decidiren si volen menjar saludablement i crec que mostra certa miopia, doncs els hàbits s’han de fomentar des que els nens són petits. En aquest sentit, és bo que els pares donin exemple, amb el que ells mateixos mengen, doncs els nens aprenen més amb el que veuen, que només amb el que es diu que “s’ha de fer”.
L’altra gran qüestió és la falta d’exercici físic o el sedentarisme, molt relacionat amb els nous hàbits d’oci, més aviat passius, molt relacionades amb les noves tecnologies. Les consoles, internet i la televisió. Aquests, no es que siguin dolents en sí, sinó que és l’abús, el fet que treuen molt de temps per a fer activitats més actives, especialment esport.
Per a saber més sobre la obesitat: http://www.who.int/topics/obesity/en
/

dilluns, 18 de juny del 2007

Exàmens:tipologia d'estudiant

Ara que estem en època d’exàmens, segur que molts de vosaltres us heu trobat amb aquestes situacions típiques, abans d’entrar a l’examen. Em refereixo als comentaris que fa la gent abans d’entrar a l’aula. Aquests es podrien classificar entre els que et diuen que ho porten molt bé i els que et diuen que ho porten molt malament. També hi ha uns altres que no et diuen res, però d’aquests, per raons obvies, no parlaré. D’entre els que et diuen que "ho porto molt bé", hi ha els que, en realitat, no saben ni el nom del professor o professora de l’assignatura, perquè han aparegut per classe lo just per a que a l’hora de la revisió d’examen el profe els pugui dir “La teva cara em sona, però ara mateix no sé de què..” i que puguin dir que hi van molt per classe (i pel bar de la facultat també). Aquests, han fet una bona recopilació d’apunts i han exhaurit el toner de la copisteria en un temps rècord. Altres també t’ho diuen i inclús et fa una mica de ràbia aquesta seguretat, i desprès t’assabentes que s’han fomot una nata que ha fet història i no hi revisió que ho salvi.
Desprès estan els que et diuen que "ho porto fatal". Compte amb aquests!. Hi ha molt repel·lent amagat al darrera d’aquesta frase. A veure, estan els que t’ho diuen , quan en el fons, són els que ho porten millor, però són uns cagadubtes. Desprès no baixen d’un excel·lent, si no obtenen la Matrícula d’Honor, eh?. L’altre tipus és el que, sense complexes, reconeixen que ho porten fatal i evidentment, suspenen.
Què tingueu sort!.

diumenge, 17 de juny del 2007

Exigent o selectiva?

Ahir, una amiga de fa relativament poc temps, em va dir “Tens pinta de ser molt exigent amb els tios...”. I vaig contestar, “Bé, exigent, exigent,...més aviat sóc molt selectiva”. I és que, a veure, a mi no em sedueix qualsevol. Per gràcia o per desgràcia, és així. No sóc d’aquesta mena de persones que amb qualsevol, doncs vinga, prova a veure com l'anirà. No. Per tenir algú al meu costat, ja sigui una parella o un col·lega, ha de ser que tingui quelcom especial. No em va qualsevol persona. I quan dic qualsevol no vol dir res, sinó que cadascú sabem, o crec que es pot arribar a saber, perquè escollim a qui escollim. O sigui que us podeu sentir afortunats, si algun cop us he escollit.

dimecres, 13 de juny del 2007

Sarkozy és abstemi?

Malgrat que Sarkozy ha fet tot el posible per a que no sortís el video on se li veu bastant "content", podeu comprovar a Youtube, que no ha estat possible i que tothom en va ple.
Han dit que Sarkozy és abstemi , però crec que quan es va reunir amb Putin, no va poder dir-li que no i va provar el Vodka que aquest li oferia. Si sabeu francès, us farà molta gràcia el que arriba a dir. I després, passa el que passa, ja ho veieu.

Perfils d'home


-Home internet: home de difícil accés.
-Home servidor: està sempre ocupat quan el vols fer servir.
-Home Windows: tothom sap que no serveix per a res però ningú pot viure sense ell.
-Home Excel: diuen que fa moltes coses però només l'utilitzes per a les quatre operacions bàsiques.
-Home Word: sempre te una sorpresa guardada, i ningú l'entén del tot.
-Home MSDOS: tothom el va fer servir algún dia, però ara no el vol ningú.
-Home virus: també conegut com a marit; quan menys ho esperes arriba, s'instal·la i es va apoderant de tots els teus recursos. Si el vols "desinstal·lar" perdràs alguna cosa, però si no ho fas i segueix actuant al final ho perds tot.
-Home Scandisk: sabem que és bó i que només vol ajudar, però en el fons ningú sap què està fent realment.
-Home salvapantalles: no serveix per a res, però és entretingut.
-Home RAM: aquell que oblida el que fa tant bon punt es desconnecta.
-Home discdur: aquell que se'n recorda de tot, sempre.
-Home mouse: aquell que només funciona quan l'arrossegues i el presiones.
-Home password: et penses que ets la única que el coneix, però el coneix mig món.
-Home MP3: tothom els hi vol baixar.
-Home usuari: no fa res bé, i demana més del que necessita.
-Home e-mail: de cada deu coses que t'informa, vuit són collonades.


dimarts, 12 de juny del 2007

Jornada extensiva

Ara que ja ha arribat el bon temps i amb ell, la caloreta de l’estiu, moltes empreses fan jornada intensiva, normalment de 8 a 3. Les raons són la forta calor que fa durant els mesos d’estiu, que deixa mig estabornit i tenir més temps per a la conciliació de la vida laboral i familiar. Pel tema de la calor, em sembla perfecte, tot i que no tots tenen la sort de poder acollir-se a aquest horari. D’altra banda, el poder disposar de més temps per a dedicar-ho a un mateix o als altres, en especial a la família, també és un encert. No obstant, aquesta pretesa jornada intensiva, es converteix moltes vegades en una “jornada extensiva”. Escombrant una mica cap a casa, posaré l’exemple d’una dona: treballa de 8 a 3; dina a casa i pot ser que tingui temps per a anar al gimnàs abans de recollir als nens del col·legi; els porta al parc, van a casa i deures, dutxes, sopar i un conte abans d’anar a dormir; si te sort, i espero que així sigui, l’home a arribat a temps per a fer conjuntament tot això (què somio molt? Ja ho sé.). Si no és així, la seva pretesa jornada intensiva s’ha convertit en un aliat més de la esclavitut de la dona-treballadora-mare. Sense gaire temps per a ella mateixa i tenint cura de la família perquè encara estem en una cultura en la que el pes majoritari recau en la dona. Tot i això, els de la meva generació, ja estant canviant, gràcies a Déu, aquest model familiar amb tot el que això comporta i les tasques, tant en la cura dels nens, com el de la casa, és comparteix més. Com ha de ser, vaja.
Jo mateixa, fa uns anys, tenia jornada intensiva durant tot l’any, que aviat es va convertir en extensiva. Treballava, anava a la facultat fins a les 10 i encara hi havia dies que tenia classes d’anglès pel mig. En arribar a casa, encara havia de connectar-me a internet per a cursar una assignatura que feia per a treure’m crèdits de Lliure Elecció. I classes de pintura, perquè volia fer un hobby “fora de casa”. I això sí, mantenir una adequada vida social i temps per a estudiar i per a una mateixa. Bé, no em podia queixar. Feia el que volia i disposava de tot el temps per a fer-ho.

dimarts, 5 de juny del 2007

Què he fet avui?

Com que no puc saber què heu fet avui tots vosaltres, tot i que de molts ho sé bastant bé i d’altres m’ho imagino, explicaré què he fet jo. M’he aixecat a les 8 amb la ràdio, com sempre i he agafat el metro, com cada dia, per anar a la feina. M’he tornat a trobar al recepcionista d’on treballo, un noi francès divertidíssim, que casualment viu a prop meu. M’ha explicat que aquest cap de setmana ha tingut l’examen de català, per a treure’s el B. Em sembla perfecte i l’he animat a practicar amb mi la formosa llengua catalana. La jornada laboral ha passat ràpid i a les dues, m’he acomiadat fins demà. Com que havia de fer un encàrrec pel centre, he anat a dinar a la facultat de filologia de la UB. Un “bikini” i una fanta taronja ( a vegades m’agrada ficar-me aquestes merdetes al cos), 2.68 €. D’anada al pati per a estirar-me a la gespa, m’he trobat un professor d’anglès que vaig tenir fa temps. L’últim cop que el vaig veure, va ser per Passeig de Gràcia i em va començar a explicar els “marros” que hi havia i que trontollava la seva plaça. Veig que després de la tempesta, ve la calma. He estat estirada a la gespa, intentant llegir “El Pais” que he trobat gratis, al costat del bar de la facu. Un helicòpter d’aquests de passeig, els blaus, volava per damunt del meu cap i rodalies. Semblava que buscava un lloc on aterrar enmig de Plaça Universitat. Com que tenia temps, he anat una estona a la biblioteca. Una tia que tenia al davant ha començat tot un ritual abans de posar-se de ple amb l’estudi: s'ha ruxat de colònia per a tot arreu, col·locació d’estris, papers,...en fí, que tot i que tinc molta paciència, no podia concentrar-me davant aquella parafernalia de circ. Així que he pensat que com que em quedava mitja horeta, he recollit i m’he anat a donar un tomb. Desprès de fer l’encàrrec, he anat fins la biblioteca de st Pau a tornar un llibre, he passat per la Virreina per a recollir informació cultural. Ara hi ha una exposició sobre la infantesa "El rei de la casa", que te bona pinta. De tornada cap als ferrocates, he hagut de sortejar tota la marea humana de guiris i demés. És realment agobiant. Com em diu el meu germà, filòsof ell, “Per què baixes?”. Té raó. Però no puc desgranar el gra de la palla. M’ho haig de quedar tot. Camí cap a casa, he llegit el programa del Grec. Res que em faci el pes.Potser una obra que sembla inquietant, però no crec que hi vagi. Sóc dona de coses molt concretes. Per fi arribo i sorpresa!, l’ajuntament s’ha gasta uns quants calerons en fer tres bosses, groga, blava i verda, per tal que reciclem bé. L’avantatja és que té la mida de les bosses de plàstic que feia servir fins ara. Però no crec, ni per un moment, que les tregui de casa. Crec que seria una porqueria posar directament els tetrabriks, llaunes,etc. regalimant, en aquestes bosses. A la llarga, farien una pudor...i tampoc és pla d’anar netejant el que s’ha de reciclar. Serà perquè estan farts d’obrir bosses i més bosses de plàstic d’aquests catalans tan pràctics?.

dilluns, 4 de juny del 2007

Llençar-se a la piscina

Alguns de vosaltres potser l’heu fet aquest llarg cap de setmana (pels de Barcelona), tot i que l’aigua encara estigui massa freda. D’altres, ho feu sovint a la piscina del gimnàs ( jo mateixa). També hi haurà que sou més aviat “de secà”. Pot ser que hi hagi algú que mai hagi trepitjat una piscina. Bé, sigui com sigui, gairebé tots, per no dir tots, ens em hagut de “llençar a la piscina” algun cop a la vida. Diuen que lo ideal és fer-ho de nadons, quan la criatura experimenta la sensació de l’aigua com un medi natural. Però no tots vam aprendre a nedar des que érem nadons, en un ambient relaxadet. Als meus germans i a mi, ens va tocar aprendre amb els cosins grans, que ens volien treure la “por” amb unes maneres poc ortodoxes. Tot i que llençar-se a la part fonda i adonar-se que no passa res, el considero un bon mètode, no així la manera com ho feien ells. A vegades, era a traïció, per l’esquena i vinga! a l’aigua i sempre hi havia un, que et feia una ahogadilla i no et deixava pujar. I amb això si que pateixes. Jo, que ja ho veia venir, tenia una tàctica per tal que no em llencessin. M’esperava al costat de la piscina amb les sandàlies posades i els hi deia que aviat em llençaria, que m’ho estava rumiant...i així, mentre ells feien la guitza als germans grans, jo m’escapolia per una altre costat i em llençava, quan jo ho decidia.

I és que, moltes vegades, a la vida ens hem de llençar a la piscina, malgrat no saber què ens trobarem. Malgrat, no saber si trobarem aigua o no. Llavors ens podem fotre una nata, però res, tornem a pujar. I de segur que en una altra, sí hi haurà aigua i podem nedar sense problemes. I tot i que, també es pot anar amb un flotador, ens donaria una falsa sensació de seguretat i no ens deixaria capbussar-nos per veure què hi ha més enllà de la superfície. I a vegades, en la profunditat, hi ha els tresors més preuats...
Com quan era petita, també he tingut moments de molts dubtes i m’he quedat mirant la piscina per a trobar el moment adequat per a llençar-me i m’ha fet por no saber què em trobaria. I desprès m’he adonat que, la profunditat d’aquesta és més una qüestió de percepcions i que tot es veu molt diferent quan ets dintre de l’aigua.

diumenge, 3 de juny del 2007

Els pijoprogres

Potser a alguns en llegir aquesta paraula, us ve a la ment la Imma Mayol i les seves declaracions dient que es considerava “antisistema”. Això si, amb un dúplex a Gràcia, un apartament a Port de la Selva i amb cotxe oficial ( la bici només pels caps de setmana o per la foto). Progre sí, però pija també. Amb tot això, fa uns mesos, escoltava per la ràdio, en un programa matinal, una secció dedicada a disseccionar la vida dels pijoprogres en els seus diferents àmbits. L’emissora no la recordo, però si trobo els talls, us ben asseguro que els penjo, perquè no us ho podeu perdre.Un dels que recordo, anava de com vestien els pijoprogres als seus nens i nenes. Primer de tot, la roba, havia de semblar molt i molt “tirada”, però a l’hora de disseny, això si. Si Antonio Miró fes roba per a nens, seria un bon candidat a que els pares pijoprogres, acabessin comprant allà per a vestir les criatures. La qüestió era que els nens, no havia de semblar que anessin molt mudats, però això si, potser amb lo que costava la samarreta que portaven, es podrien haver comprat quatre a qualsevol altre botiga. Altre tema era el cotxet, importantíssim!. De Bugaboo, comprat a Vinçon és clar, cap avall, res de res. Havia de ser mega fashion, sí, però a la vegada tenir aquell aire , ja m’enteneu.
El tall de cabell, també, a joc amb els dels pares i no en qualsevol perruqueria. Havia de ser “de disseny”, aquelles on si no fos perquè veus els assecadors penjats al costat dels miralls, creus que entres en un bar.
Pel barri de Gràcia, que sempre s’ha considerat antisistema i molt “alternatiu”, han proliferat tot un seguit de botigues, de roba majoritàriament, que responen a aquest perfil del pijoprogre, i amb uns preus!!, que podeu riure d’altres barris que no s’amaguen de lo pijos que són. Fa uns mesos, van obrir una botiga de roba i joguines per a nens i bé, tot és molt modern i tal, però escolteu, que la roba als nens, els hi dura molt poquet. Millor fer una inversió en bens de més llarga durada, no trobeu?.

dijous, 31 de maig del 2007

Lletra de postal i grafologia

L’altre dia comentava amb un company de feina, que la meva lletra, per segons qui, és complicada d’entendre i que fins i tot, si passa un cert temps i ho torno a llegir, a vegades no l’entenc ni jo mateixa (però en general, sempre m’entenc). El cas és que no em sortia dir-li que quan escric una nota o qualsevol altre cosa que sigui susceptible d’entendre per una altre, ho faig amb lletra de pal. I li vaig dir "lletra de postal". I el tio, és clar, es va quedar flipat. “Lletra de postal?”. I jo continuava amb lo meu, “Sí, lletra que s’entengui”. O sigui, el tipus de lletra que es fa al cole quan es comença a aprendre la lectoescriptura, la “lletra de pal”. Jo, que encara sóc de la vella escola, de les que encara envien postals quan viatja i que també l’encanta rebre-les, he escrit centenars de cartes. I també he rebut, centenars de cartes i postals.I tot i que considero que el correu electrònic, ha estat un progrés molt gran en el pla personal i en la feina, encara tinc aquesta imatge, romàntica, d’agafar paper, escriure una estona, pensant que vols dir (i sense l’opció de modificar polidament com l’ordinador), signar-la i ficar-la a un sobre. I després el segell i a la bústia, que per si no ho sabíeu són aquests cilindris graçonets de color groc (on per cert, en alguns només hi ha un sac, o sigui que no us mateu en classificar entre dintre o fora de la ciutat).
Però tornem al tema “lletra”. Fer-la més o menys “entendible” no vol dir res i cal una anàlisi grafològica, si es que teniu curiositat . Em vaig “autoregalar”, fa uns anys, pel meu aniversari, un estudi grafològic i tot i que no em van dir res que jo no sabés, si que em va sobtar que es pogués saber tantes coses amb quatre ratlles i una signatura. Jo, com he fet sempre, continuo escrivint a mà, els treballs (encara que després els passi a l'ordinador), el diari, les meves reflexions,...I crec que canvia molt si ho fas amb el boli, la ploma (amb la meva preuada Meisterstück) o el que sigui, amb el contacte directa amb el paper que amb el teclat. Tot i que amb aquest, es pot anar molt més ràpid i sempre es pot modificar sobre la marcha. I bé, de fet si no fos per aquest, no ho podríeu llegir ara, oi?.

dissabte, 26 de maig del 2007

Amor, amistat i llavors

En la vida hi ha moltes coses que he après a base de equivocar-me o d’experimentar moments de felicitat. Una d’aquestes coses és tot l’apassionant món de l’amistat i l’amor, entenent aquest últim com amor de parella, doncs l’amistat és també amor. Després de donar-li moltes voltes, i com a amant de la concreció i les metàfores, vaig arribar a la conclusió de que l’amor i l’amistat són semblants a una planta.
Anem a veure. El test és la manera com hem conegut la persona i n’hi pot haver tantes com testos. Diferents colors, formes, materials, etc. Tants com persones
Com en gairebé tot, i si parlem de persones seria tot, el que importa és l’interior del test, el que conté. Així, que anem a la terra. Aquesta conté la llavor que ha d’anar creixent. Són els fonaments i ja sabem lo important que són aquests per a que tot lo altre rutlli. La terra, per tal de que creixi la planta, necessita temps, paciència, dedicació, coneixement, estimació, comprensió, etc. Ah! I aigua i llum, en la seva justa mesura, per tal de no ofegar-la. Que tingui flors dependrà de la llavor que s’hagi plantat, tot i que el que és important és que creixi sana amb fulles verdes.
Però, ai, com de delicades poden arribar a ser les plantes!. Fins la que sembla més robusta i agraïda amb poquet, se’ns pot marcir. I haurem d’esbrinar les causes que ha portat a això i veure si l’hem de treure les fulles seques, si li falta aigua, etc., per tal que la planta revifi. També ens podem trobar uns petits insectes que li fan nosa i que haurem de fer fora com sigui, abans no acabin amb ella.
També hi ha temporades en les que no surten les flors i les fulles no són tan verdes i és que fins i tot les plantes, tenen el seu ritme.
Per últim, és bo posar adob de tant en tant, com a formula per a que tot continuï anant bé. I és clar, cadascú coneix la seva i n’hi ha tantes com plantes tinguem.

Jo tinc un alegre jardí, on hi ha de tot. I també tinc la immensa sort de saber que no fa falta esbrinar les causes si alguna vegada tinc les fulles seques, per a que me les treguin.

dijous, 24 de maig del 2007

Ull noies, ens volen treure la regla!

A veure, amb lo que ha costat que les dones no ens haguem d’avergonyir i amagar quan tenim la regla, que ens ha servit per a: escaquear-nos de la feina quan ens hem trobat malament, descobrir tota la immensa gamma de productes que hi ha per “aquells dies”, saber que ser “una noia Tampax” pot ser de lo més cool, que en aquells dies ens facin, encara més, moixaines, tenir, algunes, la líbido pels núvols...ara ens la volen treure?. Bé, no sé si us heu assabentat de que l’empresa Wyeth Pharmaceuticals ha comercialitzat a Estats Units, una píndola anticonceptiva que elimina completament la menstruació. Diuen que això, apart de les avantatges que ja per si té una píndola anticonceptiva, farà que moltes dones deixin de patir les molèsties pròpies de la regla, per totes conegudes, ja que de fet està destinada a aquelles dones que més les pateixen.
A mi això, exceptuant els casos en els que realment hi ha un motiu mèdic de pes, ho trobo, per una part, anar contra natura i per l’altra, continuar en aquesta línia de voler remeiar-ho tot amb píndoles. És com si ens volguessin treure quelcom genuïnament femení, i perdoneu si em poso cursi. Però és que, no trobeu que seria com una aberració contra l’essència de la dona i tot el que comporta, ara que per fi ens hem decidit a “conquerir el món” en igualtat de condicions que l’home?. Que ens trauria una part de la identitat femenina?.
I en termes econòmics, ja no parlem. Les possibles pèrdues que pot comportar per tota la indústria d’higiene femenina (què fi m’ha quedat), ara que ens havíem venut la moto de que els núvols no fan olor (algú l’ha comprovat?) i que sentir-se molt dona, no està tant malament (grr, segur que va ser idea d’un tio)...De ben segur, que alguna s’inventaran.
A mi, personalment, tot i que pateixo(i pateixen) el síndrome premenstrual amb uns canvis d’humor bestials, no m’agradaria deixar de tenir-la.

dissabte, 19 de maig del 2007

Per què?


El que et van prendre, sense demanar-t’ho, a traïció, sense el teu consentiment, perquè els hi donava la gana, perquè volien, perquè eren egoistes, perquè no pensaven en les conseqüències, perquè pensaven que no te’n recordaries, perquè pensaven que no t’adonaries, perquè et feien xantatge, perquè et feien sentir culpable, perquè...per què?

dimarts, 15 de maig del 2007

El Tibidabo es trasllada?

No sé si sabeu que Jordi Portabella ha proposat el trasllat del Parc del Tibidabo al recinte del Fòrum. Per si algú s'ho està preguntant, no preten que es traslladi ni la Noria, ni l'Atalaia, ni l'avió ni el Museu d'autòmates, que ell considera atraccions emblemàtiques, fet que em sembla bé, doncs crec que aquestes atraccions no tindrien sentit en una altra ubicació que no permeti contemplar la ciutat des d'aquella alçada. El que no puc entendre és aquesta dèria de voler encolomar qualsevol esdeveniment al Fòrum, quan és un dels llocs més inhòspits que he trepitjat mai. Es nota que l'han d'amortitzar i no saben com. Al Fòrum hi vaig anar (amb invitacions) un dia abans de que acabés tot aquell "festival", del que encara estic esperant que algú m'expliqui en què consistia. Distàncies quilomètriques per tal de veure alguna cosa "decent", que quan arribaves, et decebia. Mirant-lo des de d'alt, era com si algú hagués buidat un calaix ple de coses vàries i les hagués escampat. Hi havia de tot, però no hi havia res. Bé, faré una excepció a l'apartat dels jocs. Ingeni i creativitat, que falta fan.