dimarts, 5 de juny del 2007

Què he fet avui?

Com que no puc saber què heu fet avui tots vosaltres, tot i que de molts ho sé bastant bé i d’altres m’ho imagino, explicaré què he fet jo. M’he aixecat a les 8 amb la ràdio, com sempre i he agafat el metro, com cada dia, per anar a la feina. M’he tornat a trobar al recepcionista d’on treballo, un noi francès divertidíssim, que casualment viu a prop meu. M’ha explicat que aquest cap de setmana ha tingut l’examen de català, per a treure’s el B. Em sembla perfecte i l’he animat a practicar amb mi la formosa llengua catalana. La jornada laboral ha passat ràpid i a les dues, m’he acomiadat fins demà. Com que havia de fer un encàrrec pel centre, he anat a dinar a la facultat de filologia de la UB. Un “bikini” i una fanta taronja ( a vegades m’agrada ficar-me aquestes merdetes al cos), 2.68 €. D’anada al pati per a estirar-me a la gespa, m’he trobat un professor d’anglès que vaig tenir fa temps. L’últim cop que el vaig veure, va ser per Passeig de Gràcia i em va començar a explicar els “marros” que hi havia i que trontollava la seva plaça. Veig que després de la tempesta, ve la calma. He estat estirada a la gespa, intentant llegir “El Pais” que he trobat gratis, al costat del bar de la facu. Un helicòpter d’aquests de passeig, els blaus, volava per damunt del meu cap i rodalies. Semblava que buscava un lloc on aterrar enmig de Plaça Universitat. Com que tenia temps, he anat una estona a la biblioteca. Una tia que tenia al davant ha començat tot un ritual abans de posar-se de ple amb l’estudi: s'ha ruxat de colònia per a tot arreu, col·locació d’estris, papers,...en fí, que tot i que tinc molta paciència, no podia concentrar-me davant aquella parafernalia de circ. Així que he pensat que com que em quedava mitja horeta, he recollit i m’he anat a donar un tomb. Desprès de fer l’encàrrec, he anat fins la biblioteca de st Pau a tornar un llibre, he passat per la Virreina per a recollir informació cultural. Ara hi ha una exposició sobre la infantesa "El rei de la casa", que te bona pinta. De tornada cap als ferrocates, he hagut de sortejar tota la marea humana de guiris i demés. És realment agobiant. Com em diu el meu germà, filòsof ell, “Per què baixes?”. Té raó. Però no puc desgranar el gra de la palla. M’ho haig de quedar tot. Camí cap a casa, he llegit el programa del Grec. Res que em faci el pes.Potser una obra que sembla inquietant, però no crec que hi vagi. Sóc dona de coses molt concretes. Per fi arribo i sorpresa!, l’ajuntament s’ha gasta uns quants calerons en fer tres bosses, groga, blava i verda, per tal que reciclem bé. L’avantatja és que té la mida de les bosses de plàstic que feia servir fins ara. Però no crec, ni per un moment, que les tregui de casa. Crec que seria una porqueria posar directament els tetrabriks, llaunes,etc. regalimant, en aquestes bosses. A la llarga, farien una pudor...i tampoc és pla d’anar netejant el que s’ha de reciclar. Serà perquè estan farts d’obrir bosses i més bosses de plàstic d’aquests catalans tan pràctics?.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies pel teu comentari!