Viatjar amb Instagram

Fa un parell d'anys i empesa per la meva neboda gran, em vaig obrir un compte d'Instagram. Era tan poc amiga a penjar fotos, sempre intentant mantenir la meva vida privada reservada, que no podia imaginar com hi havia persones que penjaven la seva vida, obra i miracles, amb aquesta alegria i despreocupació. Amb el temps i a base de trobar fotos de gairebé qualsevol situació personal imaginable, m'he acostumat a això. Segueixo -això sí i no crec que canviï- sense posar fotos en què se'm vegi ni a ningú dels meus. Deixant de banda el tema que sigui una aplicació que pot usar-se per inflar l'ego amb els 'Likes' o mostrar la millor versió de la millor de les situacions (moments fugaços de felicitat que es volen immortalitzar i compartir) l'he trobat utilitat per a 'viatjar'. Així, des del sofà de casa i mentre no ho faci físicament, es poden buscar paratges d'allò més llunyans, bonics, curiosos. De qualsevol part del món i des de qualsevol perspectiva, m'agrada buscar i amb l'ajuda de les etiquetes, es fa molt més fàcil. I el millor és que cada un deixa reflectit de quina manera aquest lloc  l'ha fet sentir, com ho ha viscut.

The way you make me feel

Si hi ha quelcom que trobo a faltar del fet de, encara no compartir la meva vida amb aquella persona especial (que mai no pot ser qualsevol, doncs qualsevol mai podrà ser el meu / un company de vida), és no sentir com ens fa sentir algú que sap com fer-nos sentir. I al seu torn, fer sentir.

Cecil - the lion is still the King

Doctor, què em passa?

Imatge: Pinterest

Crec que la meva metgessa ha quedat sorpresa de la bateria de preguntes que l'he fet respecte a la dolència dels meus peuets, que al final i arran dels resultats de les proves, no és res greu. Fins al punt que, tant ella com la metgessa de rehabilitació m'han dit, "Quines preguntes em fas?!" Què volen? Sóc una persona que necessita saber. I vull saber què em passa.

Feu d'Artifice 14 Juillet - Tour Eiffel

Petit accident estiuenc

Guant de gel, Barceloneta. Imatge: Creació pròpia

Ahir vaig experimentar el que podria ser la Llei de Murphy de les vacances (si existeix). Vaig baixar un moment a la platja, per passejar vora el mar, sentir els beneficis de l'aigua de mar i relaxar-me. Tot anava bé, el mar tenia un color molt maco- cosa estranya a la Barceloneta- l'aire era agradable i el contacte del mar a les meves extremitats inferiors, era la millor de les medicines. En arribar a la part de l'hotel Vela vaig seure en una roca per relaxar-me mentre contemplava el mar, sentia les onades a les cames i deixava que em mullés una mica. Quan em dirigia cap al punt de partida, sempre caminant vora el mar, de sobte vaig sentir una cosa pesada que em golpejava el nas. En questions de segons ens van barrejar al meu cap les següents idees: nas o alguna dent trencada, sang sortint d'alguna des les anteriors parts del meu rostre, muntar un espectacle de dolor. El meu instint va ser tocar-me el nas i les dents per comprovar si hi havia sang i mullar-m'ho mentre sentia com un dels nanos que jugaven a palas, li deia a l'altre "L'has fet mal!" (Vull creure que els seus pares estaven distrets) Sentia una barreja de dolor, ganes de plorar i un sentiment de què passa aqui que ni tan sols s'apropen a veure les conseqüencies de jugar a pales amb una pilota tan dura. Així que, vaig seguir caminant fins que no vaig poder més i vaig seure per plorar, mentre notava que el nas em feia cada vegada més mal. Vaig arribar-me fins la Creu Roja perquè em donés gel, en aquest simpàtic format (veure foto). Per sort no ha estat res, encara tinc adolorida la columela, tot i que vaig tenir sort de que no em trenquès cap dent ni el nas. I si voleu la versió Premium d'aquesta història estiuenca, cliceu aquí. Gran Ben Stiller!

Música en viu a Barcelona al juliol

Us deixo tot un seguit d'espais on es toca música en viu.
Com va dir F. Nietzsche, "Sense música, la vida seria un error"

Els vespres dels Juliols UB

Concerts Palau Robert

MACBA a l'estiu

Cruïlla

Juliols Joves Ateneu Barcelonès

Música als Parcs

Moments de felicitat 3

Adonar-se que els nens ens ensenyen que no necessiten necessitem gaire per gaudir de 'moments de felicitat'. Com aquest matí les meves nebodes, jugant a pistoles d'aigua al parc.

Parc Santa Amèlia i guerra d'aigua

Visca els nuvis!

Aquest video està dedicat a una parelleta que avui dia 27 de juny es donarà el "Sí, vull" o com diuen per allà, 'tie the knot' en la maravellosa illa de Bermuda. I si he escollit aquesta cancó- i especialment pel video- és perquè van superar la distància, durant un any, fins el dia d'avui, set anys després i una nena de lo més dolça, volent celebrar el que és una bonica història d'amor.

Viure sense Facebook

Ara que acabem d'estrenar l'estiuet, molts voldreu compartir fotos, experièncias, emocions del que donaren de si les vacances, fer safareig una mica on (i amb qui) està aquesta o aquest altre i buscar el desitjat Like (que pot pujar o baixar el teu ego en qüestió de segons). Per no parlar de l'estat. I per això, la xarxa social per excel·lència, Facebook, permet connectar a amics (tot s'ha de dir que Facebook ha sobrevalorat la concepció 'd'amic') des de punts llunyans.
Y malgrat és una noticia de fa uns cinc anys, us deixo aquest mapa que no deixa de ser curiòs.

(Per cert, no tinc Facebook)

Facebook Friends connection. Imatge: Paul Butler

Solstici d'estiu 2015

Imatge: Kidspressmagazine.com

Imatge: Theasiasun.com

Les meves (imprescindibles) llibretetes

Un complement, encara diria més, accesori imprescindible per anotar pensaments, neures, idees, possibles posts, anotacions vàries, articles, algun que altre dibuixet en miniatura i /o esquema. O simplificant, plasmar el que em passa pel cap en qualsevol lloc i a qualsevol hora.

Collage de les meves libretetes. (Imatge:Fet by myself)

 

 

Tornar a sortir

Després d'estar un mes sense poder sortir a córrer, fa un parell de setmanes que he tornat a una de les activitats que major benestar em reporten. Tot i que el dolor (molèstia, més aviat) a la planta dels peus segueix, fins que el metge no em digui aquesta setmana, què passa i què cal fer, no puc evitar sortir, ni que sigui dues vegades a la setmana. Això sí, estic substituint la intensitat, que he hagut de disminuir, per nous paratges. I aprofitant el bon temps i que la primavera i gairebé arribada de l'estiu, ens regala dies interminables de llum que fa aflorar els racons més bonics, m'arribo fins a Sarrià i d'aquí, a Pedralbes. No sé si seré jo que estic més perceptiva o realment les flors que hi ha als parterres, són d'una varietat en colorit i forma, que obliga a aturar-se i contemplar-les. Quan passo per Sarrià, en concret aquest matí i el divendres vespre, em fascinen les estampes, que en un exercici d'imaginació, bé podrien ser d'èpoques passades, en blanc i negre i tot. Les famílies que surten de l'església de St. Vicenç després d'una confirmació, les terrassetes plenes, els nens amb els seus patinets i els que segueixen comprant, i que sigui per molt temps, a la Pastisseria Foix. Les paradetes de productes artesanals i d'algunes andròmines (no arriben a antigüitats), que em recorden això que em dic des de fa temps: Ja ho has tingut i per tant viscut. Els sarrianencs de tota la vida, que es troben en el punt de reunió social, la missa i s'estén a la placeta. Vida al cap i a la fi.
Segueixo fins a Pedralbes, i a falta d'una sortida fora de Barcelona amb la qual respirar aire de muntanya o platja, m'entretinc entre les seves pedres, l'olor de l'herba mullada de les finques colindants i la pau que es respira pels seus voltants. Sento les veus d'un cor i encara que sóc conscient que la meva vestimenta de 'runner' no és la més adequada per entrar en una església, no puc evitar sentir la crida de tal regal pels sentits. La composició entre la petita capella, els vitralls acolorits, l'encens i les veus del cor que canta avui, són més que una recompensa per a una caminada de tal abast. Un descans necessari per a l'ànima.

Frases per reflexionar 38

Barceloneta. Creació propia

'El mar és una bellesa i Déu ens ho ha donat per consolar la nostra ànima'

Giuseppe Moscati (Doctor i científic)

9 + 6 = 15

Tot i ser 'de Lletres' (?) sempre m'ha agradat això de jugar amb les xifres, fixar-me en les xifres curioses o fer jocs (aquest no gaire el·laborat, és cert). I la Ciència. Si teniu un bon blog de curiositats de Ciència o en sabeu d'algún, el podeu deixar a 'Comentaris'.

La Filosofia pot curar l'ànima?

Pati CCCB (Creació pròpia)

Començo aquest nou mes de juny, parlant d'un tema que potser serà recurrent a partir d'ara. De fet, crec que en alguna ocasió ja he escrit sobre la necessitat que tinc de buscar respostes en la Filosofia. És una necessitat que m'ha acompanyat tota la vida, tot i que, a mida que han passat els anys, s'ha fet més forta. No deixaré aquí, que ja ho fet prou, els neguits constants i recurrents, que m'acompanyen i no em deixen gaudir com voldria. Quan el passat és una llosa i el futur és plé d'incertesa, l'únic moment és el present. Tot i que fa uns anys que estic treballant en aquests temes, hi ha èpoques en que em costa més mantenir la idea de 'viure el present' (l'únic moment real). Així que, mantenint-me en la línia de cercar respostes fora que em serveixin per madurar les pròpies i a falta d'una figura que em pugui acompanyar a la vida, vaig trobar aquest seminari de 'Filosofia per curar l'ànima' que ha donat al CCCB, el filòsof Josep Maria Esquirol. Us diré que, com moltes coses a la vida, no ha arribat per casualitat. Ben al contrari, arriba en el moment just. És precissament, el que buscava des de feia temps, des que vaig descobrir que l'arrel del meus contants neguits, estava precissament en 'això'. I 'això' potser em porta tota la vida, la resta de la meva vida, guarir-ho. I agafant les idees, amb les quals no hi puc estar més d'acord (fins el punt que semblava que pensava/parlava jo) en la forma senzilles i en el fons d'una profunditat, d'aquella que toca l'ànima, per tal que aquesta es digui a si mateixa: Tots tenim necessitat de contacte, és el contacte el que ens cura i ningú s'aguanta dret sol. Les persones compartim la solitut, uns depenem dels l'altres i la comunitat fa de puntal per aguantar-se. És l'escolta autèntica, la que és terapèutica (moltes vegades més que aplicar una o altra teoria). La paraula pot tenir un efecte curatiu. La Filosofia existeix perquè hi ha intemperie, estem descoberts i a la intemperie ens sentim desvalguts. Hi ha aquesta necessitat d'ampar, de sentir-se aixoplugat. La conversió, entesa com a mirada cap a una altra banda, és el que cura i es necesita concentració i atenció. No ens salven les cuirasses, ens salven els altres, la companyia. La Medicina i la Filosofia, són maneres de curar i curar-nos. El que cura és el que toca la vida mateixa.
La Filosofía per curar l'ànima és l'únic camí.

Maig té la millor temperatura

Jardins Museu Marítim (Creació pròpia)

La temperatura ideal és la del mes de maig. Un perfecte equilibri entre deixar enrere el fresquet dels darrers dies d'hivern i la intensa calor d'estiu. Un temps perfecte per gaudir de la suavitat del sol, que acarona sense cremar, il·lumina sense enlluernar massa i escalfa el suficient per sentir-se protegit.

Dissabte de repòs

Creació pròpia (embenat inclòs)

Ahir era 15-5-15 i donat que m'agraden les dates rodones o curioses, volia escriure quelcom. Igualment, porto uns dies que tinc en ment un post sobre Maig, ja que és en aquest primaveral mes on gaudim, a Barcelona, de la millor temperatura. I malgrat tenir aquests dos posts endarrerits, avui em veig obligada a escriure aquest. Aquesta tarda volia acompanyar a una amiga amb els seus fills, a la Fira dels Playmobil (clicks) al Poble Espanyol i res de res. A vegades, ens veiem obligats a canviar de plans. Heus aquí que el meu didet petit, que va patir una fisura fa tres anys, aquest matí s'ha descol·locat i em veig obligada, malgrat el meu neguit d'estar-m'hi a casa, sola, a fer repòs (fixeu-vos en l'embenat casolà, amb gel de la foto). Sort de les reposicions de RAC1, d'Internet i gaudir d'un balcó amb tota la llum i l'aire exterior que tant necessito.

Cinc coses que he après en cinc anys

Que l'aroma de les flors que hi ha en l'ambient quan s'està enamorada, perdura per sempre en la nostra memòria olfactiva.
Que quan trobes a una persona amb la que sents que comparteixes el mateix univers, vols que sigui el teu company de viatge.
Que tots ho fem el millor que sabem, d'acord amb la nostra vida.
Que perdonar i passar pàgina és l'únic camí per avançar.
Que en qüestions d'amor, no hi ha un full de ruta que ens digui com ens anirà, només la vida mateixa ens ho pot mostrar.

Star Wars Day by LEGO