Hi ha bellesa en aquesta imatge?

La imatge d'aquest home descansant en el Palau Ducal, a Venecia, em va captivar per la seva gran bellesa. La serenitat que em va transmetre, així assegut, enmig del caos dels carrers estrets, les paradetes de souvenirs, les gents vingudes de tot el món, els grups perduts, les mil i una fotos...em va impulsar a fer-li aquesta, mig amagada, com si anés a perturbar aquest moment de tranquilitat, que va buscar per a ubicar-se. Aquest raconet, aquest descans i paciència, aquesta soledat buscada per a trobar-se. Segurament, vaig trobar en ell la imagen de quelcom necessari, moltes vegades.

A on va anar a parar el penal de Ramos?

Les xarxes socials i per internet, no han trigat gaire en fer mofa de la fallada del penal del pobre Ramos....i als culés sembla que se'ls hi ha passat una mica la 'depre' del passat dissabte...

Conquerir a una princesa és així de fàcil!

Si veure passar als molts 'cavallers', pels carrers de Barcelona, llança o rosa en mà, en busca de les seves princeses, ja és una estampa bonica de veure, si han passat abans per la barberia i s'han arreglat per estar ben guapos i rebre un petó (o els que facin falta) de les seves estimades, assegura tenir un dia de Sant Jordi rodó!!

Ja fa 5 anys...

Avui fa 5 anys que vaig obrir el meu blog, 5 anys...és diu aviat! Us agraeixo molt les vostres visites i els vostres comentaris, aquí i afora. 

Com diu un amic meu "Lupe, lo teu és 'la paraula'". I potser té raó... Segurament, en cinc anys i havent fet 605 entrades, algun cop us he fet riure, reflexionar, sorprés, no heu entés res de res, no heu estat d'acord o fins i tot us heu pogut ofendre (i perdoneu-me si ha estat així).

Per la meva part, crec que només dos entrades poden mostrar realment quelcom substancial, veritable i sentit.

La llum que busco dintre

I quan vaig ser conscient del que significava per a mi, literal i metafòricament, que la he estat buscant al llarg de la meva vida. Estigui on estigui, viatgi per fora o per dintre.

En les coses que dic i escolto, en les que penso i veig. En les que sento...

En les lectures, els paisatges que em maravellen, el que m'estimula, les coses boniques que contemplo.

En les emocions que em produeixen la gent que m'envolta, en els seus detalls amables, els seus somriures, els seus gestos...

La llum del capvespre, que corria per atrapar, com buscant que em continués protegint.
La llum després d'una tempesta. La llum que il·lumina els meus matins. La llum que busco dintre.

Quin llibre regalar per Sant Jordi?

Quin llibre regalar aquest Sant Jordi? doncs a dir veritat, el llibre és el de menys... hi ha tants on triar! però, el que importa és la rosa, que la rosa, és sempre la mateixa. O almenys, el carino amb el qual es regala. Una bonica flor. Una flor solament? noooooo, la rosa el dia de Sant Jordi simbolitza molt més. Simbolitza l'amor cap a la persona a la que es dóna, l'amor que dones i l'amor que reps. 

L'altre dia l'explicava a una italiana que viu a casa meva, el que és aquesta festa a Barcelona. Les tradicions, com es viu, l'ambient que es respira i que no s'ho podia perdre, sola o acompanyada. Em deia que era un dia que donava 'mal rotllo' sortir a passejar i veure tot l'ambient, si s'estava sense parella. Després d'hores de conversa i de convèncer-la que deixés el seu orgull a un costat i lluités pel noi amb el qual sembla que la cosa, ara, va pel bon camí, espera 'en candeletes' passar el seu primer Sant Jordi, amb un català, rosa inclosa, per suposat. 
Seria tan bonic rebre una...encara que molt em temo que més aviat hauré de conformar-me amb comprar-me un llibre, potser el de Benjamin Kunkel, Indecisió, a la presentació del qual vaig anar a la Central fa unes setmanes i em va convèncer. I això sí, veure les mostres d'amor, i que consti que el dia de Sant Jordi és una de les meves tradicions favorites, que es prodiguen ells i elles i comprovar que l'amor segueix movent el món ...afortunadament!!

El Petó de Gustav Klimt

 

A qui no l'agrada fer petons i que els hi facin!! Aquesta obra de Gustav Klimt sempre m'ha fascinat, pel que transmet, pel que deixa intuir... Quan el vaig poder contemplar, al Palau del Belvedere, a Viena, hi havia al costat un guarda de seguretat apuntant, ves a saber què, en una llibreteta. Potser les reaccions dels visitants quan el veien per primer cop.

Què és l'Afecte

Fulfillment (The Embrance), Gustav Klimt, 1905-09

Vagi on vagi

Viatges, vas als llocs més turístics, et pares en els mateixos indrets que els altres, no surts del circuit establert, menges en els restaurants que recomanen en la guía, veus als altres com estranys en relació a tu, que ets el turista. Fas milers de fotos.

Visito el nord d'Italia, em deixo perdre pels carrers, les places, els indrets fora del mapa, em confon el primer dia i em surten paraules en 'tedesco' (potser per la seva passada dominació austríaca),contemplo coses maques, em barrejo entre la gent, em deixo portar pels sentits amb la gastronomia, observo els costums, les maneres de fer, de relacionar-se, de viure. Faig milers de fotos.

Passo uns dies fora i tot i que el meu equipatje és lleuger, porto amb mi tota la resta vagi on vagi. Torno i el temps sembla haver-se transformat. Em quedo amb la imatge que portava dins.

Construir una llar

El color com a mitjà per estimular l'ànima

Música relaxant per la nit de diumenge 16

19º màxima

19º màxima i amb boira, al fons, al mar i que amenaça pluges pels propers dies. I amb la flor que, anunciant ja l'arribada de la primavera, ha sortit en la kalanchoe que ens van regalar.

Llibreria Fabre

De totes les llibreries de Barcelona, la Llibreria Fabre, a Rambla Catalunya, és una de les meves favorites. El seu aparador sempre atreu la meva atenció, amb els llibres en alemany, que em recorden la meva infantesa. Per no parlar de les exquisites joguines de fusta made in Germany, que tant costa de trobar, sinònim de qualitat. I les miniatures, que es que donen ganes de fer-se petita, petita, i viure-hi, ni que sigui per un dia, en cadascuna de les escenes que hi ha representades i que van canviant, segons l'època de l'any.

5 de 3

3 vegades amb la seva germana i 2 vegades amb mi. Aquest ha estat el resultat final 'd'estar enfadada amb', d'aquesta tarda, de la meva neboda. Com si es tractés d'un resultat de comptes o l'acumulació de bens, ens anava dient quantes vegades s'havia enfadat amb nosaltres, pels motius més egocentristes que us podeu imaginar, típics d'una nena de 3 anys. No cal dir que ni pel fet de ser la petita, ni pel fet de que sigui tan espavilada i ens sorprengui amb la seva manera d'expressar-se, li deixem passar cap, ja que això seria malcriarla. És tan divertida, que inclús ens anava ensenyant amb els dits de la seva mà, amb un posat molt seriós i segura de si mateixa, primer de les seves emprenyamentes amb la seva germana 'i ara dos dits més' del que s'havia enfadat amb mi.Com si el fet de poder quantificar les vegades que estava enfadada, ho fés més creible, amb més raons. Jo li deia, tot i que es passa el dia comptant, que això ja feia cinc (com si pogués predir els gols que més tard, marcaria Messi), cinc vegades enfadada i que tindria feina, perque se li passés. I no contenta amb això, també sabia la durada exacta de cada vegada que s'havia ofés, que si 8, 6, 4 hores...i tot això desde les 6 de la tarda que és quan he arrivat! No cal dir que sempre se li passa al cap de poc i acabem acomiadant-nos fent-nos mil petons i abraçades. 
Però el més interessant de tot això, és aquesta consciència del seu enuig, de com ho sap identificar i verbalitzar - d'aquesta manera tan divertida, tot s'ha de dir- com si el més important sigui la quantitat i la durada, més que el motiu en sí.

Barcelona neurociència

Aquest 2012 és l'Any de la Neurociencia i dintre de 'Barcelona neurociència', hi ha tota una sèrie d'activitats de divulgació científica, per a apropar el coneixement del cervell, la seva estructura i funcionamient, al públic en general. Aquesta és l'agenda.

Quant dura un dia de març?

Avui la llum del dia ha durat 11h 25m 06s. És molt...? és poc...? depen de l'estat d'ànim.

El sol de març

No em puc creure que ja estiguem a març...per davant hores i hores de llum, de sol,...Gaudir de l'astre rei és fàcil i accessible per tothom: una habitació excel·lentment ubicada, un banc en un parc (com el Palau Robert), un passeig per la platja, buscar una assolejada terrassa,...aquells raconets acogidors que ens regala la ciutat. I l'espectacle de la posta de sol, una meravella que només pot ser captada per l'ull humà.

El 'double check' de Whatsapp i els seus problemes

Ara que tenim el Mobile World Congress a Barcelona, que millor que aquest video, per veure fins a quin punt les noves tecnologies s'endinsen en les nostres relacions. Segur que molts de vosaltres us heu sentit identificats o quasi! Hi ha gent bastant adicta al whatsapp...

Ramon Bayés-Singulars