Fa temps que volia deixar per a la posteritat (no sé molt bé on quedarà aquest blog, ni jo mateixa) el meu homenatge a una persona que amb el temps, m'he adonat l'important que va ser per a mi. Com un dia d'aquests hauria fet anys, que millor ocasió, ja que ja no està físicament amb mi, fer-ho avui. Era com la meva àvia, una amiga, la que em va ensenyar tantes i tantes coses, algunes paraules en francès, les llargues converses amb les seves històries sobre la guerra, sobre altres temps, l'afecte cap a un ocellet que li alegrava les tardes, la diversió dels jocs de taula, el plaer del silenci i la lectura, les tardes de veure dibuixets, el pa amb xocolata i tot això que no es pot descriure i que només es resumeix en el fet que si tingués una filleta, portaria el seu nom. El meu refugi, el lloc físic i emocional en què em sentia acceptada, estimada i segura. Gràcies allà on siguis, per tant, per tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies pel teu comentari!