Acabo esgotada i m'estiro al llit. Música suau al fons, llums tènues d'alegres colors. Em sento com aquestes llums del fons, il·luminen, fan un entorn bonic acollidor càlid. Acompanyen sense estridències. Saben de les més profundes penes o de les més joioses alegries. I com elles, sempre hi sóc. Potser aquest és el problema, sempre estic aquí. I necessito no ser sempre jo la que estigui aquí per a tots.
O almenys, em sento així.
O almenys, em sento així.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies pel teu comentari!