Una vida sense 'però' és el que vull, el que desitjo, com vull arribar a parlar, però ... és possible? Segurament si. El 'però' és en si mateix una contradicció dins d'una frase. Uneix dues idees i generalment, la segona anul·la la primera. Fa poc vaig sentir aquesta frase "És català, però bona persona". Ui! llavors no es pot ser català i bona persona alhora? És un exemple, en els temps que corren, una mica delicat. Una manera d'evitar aquesta contradicció i suavitzar el missatge, és utilitzant la conjunció "i", "no obstant això" o "tot i que" o canviant l'ordre de les frases. "Avui no em va bé, tot i que m'agradaria quedar amb tu un altre dia". "La festa va estar bé, però em vaig avorrir una mica", per "La festa va estar bé i també em vaig avorrir una mica".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies pel teu comentari!