A casa de la meva germana, cuidant de les seves macotes, sola, empassant-me tota la programació de cinema, en blanc i negre. Les pelicules de la IIa Guerra mundial, un clàssic. Adonant-me de que ja estem a mitjans d'agost. Com si de la meva vida es tractés. Pensant en que seria millor compartir dies així d'agost, d'octubre, no importa el mes de l'any, en realitat. Dies interminables o lluminosos d'estiu, dies de joia de primavera. Dies avorrits i dies plens de plans. Dies per celebrar i dies per comfortar.
Vida compartida, al cap i a la fi.
Vida compartida, al cap i a la fi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies pel teu comentari!