Treballar a l'estiu

Chateau Eza, Monaco, Cote d'Azur

Des que treballo, que no tinc temps de gairebé res. Arribo a casa, segons el dia surto a fer running, em preparo el dinar pel dia següent i poc més, ja que com tinc una hora de viatge i em llevo d'hora, de seguida se'm fa l'hora d'anar a dormir. I com no tinc temps d'anar a cap event dels que tant m'agraden, ara sento la necessitat de passejar una mica per la ciutat i és per això que em baixo a la parada de Passeig de Gràcia i pujo caminant. Aprofito que encara hi ha molta llum, el passeig és molt agradable i gaudeixo més que mai de l'arquitectura i les coses maques que vaig veient. De fet, el viatge que faig des de la feina fins a Barcelona, té un paisatge tan lleig que necessito una cura de veure coses boniques.

Aquest estiu em toca quedar-me a treballar i a l'agost faré horari intensiu, o sigui que a partir de les 4, tindré tota la tarda per mi sola, en una ciutat buida i alhora plena de guiris àvids de 'consumir' les obres de Gaudí, paella i sangria aigualida a les Rambles, amb la pell demanant a grits que es posin crema solar i fent créixer aquesta fama de no sé què té Barcelona.

Jo, seguiré aclucant els ulls i em fixaré en tot allò que és agradable a la vista, que em dóna pau. O almenys, m'apaivaga.