Avui he passat la tarda, com he fet darrerament, en el meu bar preferit (sobre el qual ja vaig parlar en el post "El lloc ideal per esciure") repantingada en el sofà, escrivint i de tant en tant, donant un glop al cafè que tenia al davant. La música que hi posen, va des dels anys 60 fins als 90, sempre, això si, bona música (afortunadament, no posen res que pugueu sentir en les ràdio-fòrmules). Doncs aquesta tarda, intentava reflexionar sobre el terratremol emocional que m'ha sacsejat aquesta setmana. De sobte, la lletra de la cançó de Madonna, "Live to tell", semblava voler formar part de les paraules que necessitava per arribar a una conclusió. No podia ser més oportuna...
"The light that you could never see
ResponEliminaIt shines inside, you can't take that from me"
Estic segur que és aixií. Tu tens molta llum a dins!!!! (i espero que continuïs compartint-la amb nosaltres..:)
Una abraçada,
Eduard
Gràcies per les teves paraules, Eduard.
ResponEliminaLa llum no té sentit si no hi ha a qui il·luminar...o qui no vol.
Una abraçada.