If I could...

If I COULD...

El Sol en perfecta sintonia

El Sol en perfecta sintonia amb el dia de descans, entra suaument per la finestra. Va il·luminant els contorns dels meus somnis, de les meves alegries i esperançes, de les coses boniques d'aquest any. Deixant gotetes de llum per seguir il·luminant el camí...

Bon Nadal

Bon Nadal! Un any més, tota la felicitat per aquests dies.

Vivint en El Día de la marmota

Com Bill Murray en el Día de la marmota, gran pel·lícula per cert, així em sento des de fa més de dues setmanes, sense un descans per poder viure una altra realitat que no sigui la laboral.

El millor regal per a un infant

No tinc temps per fer alguna breu reflexió sobre el que pot donar de sí vendre joguines en aquestes dates. Acabo tan esgotada el dia que arribo a casa, sopo quelcom i em fico a dormir. Només dir-vos que el que més em diuen és 'Ho tenen tot els nens d'ara!" Jo em pregunto si tenen també el més important: algú amb temps per jugar amb ells, en la meva opinió, el més important. Que sel's dediqui temps i atenció. Que el millor regal és gaudir plegats del temps lliure. Que el millor regal és moltes vegades, el més senzill.

Detallets que m'alegren el dia

Podria fer un apartat de 'detallets que m'alegren el dia', ja sabeu, aquelles petites vivències del dia a dia, que són les que ens dónen alegria i que fan gran la nostra existència. Aquesta tarda he pogut gaudir d'unes hores de descans, per qüestions de salut ho necessitava després de 12 dies seguits treballant. He aprofitat per estar amb els meus nebots, una de les coses que em fa més feliç. He anat a buscar-los  al'escola i després he passat la tarda amb la meva neboda gran, que m'ha acompanyat a fer uns encàrrecs. Hem acabat prenent un 'suïs' a una cafeteria de Gràcia on hem rigut molt mentre l'explicava les entrevistes de feina que he tingut al llarg de la meva vida. Abans de tornar cap a casa, l'he acompanyat a casa del seu xicot i em deia que fa dos dies la tenia als meus braços amb només unes horetes de vida i ara em diu que jo podria ser la seva germana gran!

Una decisió pel 2014

Aquests dies tinc el cap una mica espès. Les llargues jornades de treball (una botiga de joguines per Nadal, és una cosa gratificamente i esgotadora alhora) no em deixen gairebé temps de parar-me a pensar per prendre una decisió. Una decisió a nivell laboral, que si bé suposaria canviar totalment el meu entorn i una veritable experiència-no tant pel treball en si, sinó pel (llunyà) país- fa que m'estigui plantejant els pros i contres. Quan s'ha de decidir, sol ser entre A o B (de vegades hi ha C, que fins i tot ajuda a discriminar, encara que no és el cas) i com encara no tinc l'opció B ni gairebé temps per buscar-la, el meu cap va entre A o quedar-me aquí i esperar que surti B o agafar A i no pensar més. O cercar intensament B tenir sort i trobar ràpid...

Somriu! És bo per a la teva salut

Fa cosa d'un mes escrivia sobre la necessitat que sentia de tornar a somriure per dins, igual que ho faig per fora . Sobre el somriure he escrit unes quantes vegades, de fet. Un somriure obre moltes portes a una millor entesa amb el nostre interlocutor, apaibaga ànims enfrontats i mostra als altres que estàs obert al diàleg i a la comunicació. Amb el somriure es crea un ambient alegre i ple de felicitat. Feu la prova. Això em recorda l'efecte positiu que he trobat quan he estat treballant de cara al públic i rebia als usuaris amb el millor dels meus somriures. 
Doncs bé, aporto algunes dades més. El fet de somriure, no només fa que ho facis cap a fora, també ho fas cap a dins. Aquest ha de ser un somriure autèntic, que mostri una emoció espontània i genuïna. El neuròleg Duchenne la va descriure en 1862, com aquella que fa que es contraguin tant els músculs del voltant de la boca (zigomàtic major i menor ) com el múscul orbicular prop dels ulls, creant aquesta sensació tan agradable. Més tard, Paul Ekmann, va estudiar la relació del somriure autèntic descrita per Duchenne, amb un increment de l'activitat en l'escorça prefrontal esquerra (part del cervell on resideixen les emocions positives tals com el somriure).

Si bé aquells somriures forçats també poden tenir el mateix efecte, un somriure autèntic es nota molt més i produeix millors sensacions. Estan demostrats els enormes beneficis que té mostrar expressions facials de grat i plaer, al nostre benestar emocional i físic i per tant, cap als altres.
Em quedo amb aquesta frase de Eletta Robles "El somriure és un raig de sol directa a l'ànima". Així doncs, a somriure cada dia una estona!

Si vols alegria, porta-la dins teu

Moltes persones quan 'busquen' parella (jo més aviat diria que estan obertes a la possibilitat d'entrar en la vida d'algú i que altra persona entri en la d'ells, amb tot el que això comporta), pretenen que aquesta els ompli d'alguna manera i els doni això o allò altre, ja sigui alegria, seguretat, afecte, etc. Segurament, el millor seria començar per un mateix, conèixer-se bé i estar connectats amb les nostres emocions. Cultivar totes aquestes qualitats i virtuts en un mateix per poder mostrar-les al exterior i d'aquesta manera, atraure qui estigui en la mateixa sintonia que un. I recordar que, si bé la vida és millor quan sabem que comptem amb el suport d'algú i tenim un projecte en comú i això ens pugui omplir de felicitat, aquesta ha de trobar dins nostre. És com una dita que vaig llegir quan era petita que deia alguna cosa així com, 'Si vols tenir alegria en la teva vida, porta-la sempre dins de tu'.

7 secrets de nens molt feliços

Una amiga m'envia aquest article de Katie Hurley, del Huffington Post, en el qual descriu els "7 secrets de nens molt feliços". Em quedo amb el 3è, 'Se'ls permet expressar les seves emocions', el 6è,  'Se senten escoltats' i el 7è 'Senten un amor incondicional'. Quants nens no creixen sense aquests, tenint dificultats de relació en l'edat adulta, a causa de pares que els van negar el dret a pensar, a expressar-se i amb falta d'acceptació de la seva sola existència. Per sort, no tot està perdut! Si són conscients, després solen ser pares que intenten esmenar aquestes mancances, tenint cura de la relació amb els seus fills oferint l'essencial; acceptació i escolta.

I forgot my phone

Aquest video dóna que pensar, no us sembla? Moltes vegades ens perdem la vida més inmediata per estar pendents d'una pantalla.

La importància del pensament positiu

Des que vaig descobrir al doctor i escriptor Mario Alonso Puig, he estat seguint les seves xerrades i llibres. M'agrada com parla i estic d'acord en el que explica sobre com la qualitat dels nostres pensaments fa que ens sentim d'una determinada manera i en conseqüència d'una manera d'actuar. De com podem, sense negar la realitat, canviar la nostra manera de pensar per veure les possibilitats i així, crear una nova realitat. Una cosa que, segons explica, és més fàcil per a unes persones que per altres. Estic d'acord en la importància de saber canviar els pensaments i així, actuar d'una manera més favorable per actuar en consecuenia. Com també estic d'acord, i és una cosa que la Psicologia Positiva no pot obviar, hi ha temes que necessiten d'alguna cosa més que tècniques per canviar la nostra manera de pensar, si no alguna cosa que vagi al fons de la qüestió. O com m'agrada dir a mi, hi ha qüestions que es poden solucionar amb una tireta i d'altres que requereixen del bisturí.
Us deixo el tall del programa  'Tot és possible ' d'Elisenda Camps, amb l'entrevista que li va fer el passat dia 13 .

Arriba el fred

Llumetes del capçal del meu llit, el fred i la calor en perfecte harmonia

Diu una dita sueca "No existeix el mal temps, només la roba inadequada". I si d'alguna cosa saben els països del centre i nord d'Europa, és de com adaptar-se al fred i viure amb ell. Jo personalment no sóc gens fredolica i no em deixen a casa les baixes temperatures que tenim per aquí. Tampoc li dic que no a un pla de quedar-me, llegint un bon llibre o veient una pel·lícula amb una manteta i prenent alguna cosa calenta. Així i tot, m'agrada sentir el fred a la cara, sobretot si vaig ben abrigada. I si és amb un dia clar de sol, és una de les sensacions més agradables.

You fill up my senses

Ahir vaig passar el matí amb una amiga, vam anar a Caixaforum i després a dinar, i després d'acomiadar-nos, vaig voler anar a una terrassa a Drassanes, un dels meus racons favorits enmig del sorollós centre. Estant allà vaig recordar quan vam estar prenent cafès en aquelles mateixes taules, el què ens explicàvem l'un de l'altre, el què ens dèiem. Coneixent-te més amb el pas del temps, el que em feies sentir. El fet que ja no visquis aquí...
El que podria dir-te avui, si et tingués davant, va sonar camí a casa, com si pogués endevinar què pensava, amb 'Annie' s song 'de John Denver. M'hauria agradat haver escrit jo el que transmet la lletra i dir-te d'aquesta manera, que eres la primera persona per la qual sentia una cosa així.

Una dosi d'humor diària

Com no es podia esperar menys, han concedit el Premi Ondas al millor programa de ràdio a 'La competència' de RAC1, d'Òscar Andreu i Òscar Dalmau. No és que tingui accions en el grup, més aviat he de dir que aquest programa (que es repeteix de matinada per si no ho podeu escoltar a les 12, a part de poder recuperar els podcast) i el de Toni Clapés de la mateixa emissora, 'Versión Rac1', són els que proporcionen els moments més hilarants del dia. Humor intel·ligent, això sí, imitació de personatges que fins i tot superen la realitat, barrejat amb informació i interessants entrevistes (en el cas del Versió).

Frases per reflexionar 31

Qui mira cap a fora, somia. Qui mira cap a dins, desperta.

Carl Gustav Jung

27º el 27 d'octubre

Aquest matí quan m'he despertat i he notat la calor que feia i lo lluminós que era el dia, m'he dit que passaria el dia a la platja. He arribat fins a la Barceloneta i semblava més aviat que estàvem al juny. Moltíssima gent passejant, les terrasses plenes i sobretot els guiris, vestits com si fos estiu. Aquests, fins i tot, s'han llançat a prendre el sol a la sorra, com si acabéssim d'entrar a la canícula, més que a la tardor. I és que la temperatura avui 27 d'octubre ha estat de 27 º!

Una imatge de tendresa 6

M'aturo a observar-los una estona cada dia, de camí a casa de la meva germana. Aquí estan, sentint-se tan grans com aquests herois futbolístics que admiren, tan petits com deixen endevinar les seves diminutes cames, vestint la samarreta del seu equip favorit. Seguint les instruccions del pacient monitor, mentre canten, amb un entusiasme contagiós, els gols amb un 'Has vist, quin golàs!'

Fall leaves

Como un joc de paraules, les fulles cauen a la tardor, deixant un mant daurat i vermellós

Música clàssica? Sí, gràcies!

La música clàssica és, potser, una de les millors que pugui escoltar-se. Escoltar-la és també, una excel·lent activitat pel vespre-nit del diumenge i si és música de cambra, la cosa és sublim! Calma l'esperit, relaxa, transporta, sents que l'evasió és total. Us convido a que l'escolteu i ho experimenteu.