Per no fer-me pesada, no repetiré que si hi ha una cosa que m'agrada i molt és conèixer coses noves i especialment, si me les expliquen. Així que ja sabeu, si em voleu tenir a la vostra butxaca (o a qualsevol altre lloc de la vostra vida) regueu la meva ment àvida d'un saber constant sobre qualsevol matéria que domineu o us interessi. No importa el tema, teniu la sort de tenir davant a una 'escoltadora' que a més a més necessita constantment inputs nous per fer treballar -encara més- les seves neurones.
I casualitats de la vida o com tot el que és bó es fa esperar, aquesta tardor l'Institut d'Humanitats del CCCB ofereix un seminari sobre la 'Civilització medieval'( Im Memoriam de Martí de Riquer) una de les èpoques de la Història que més em fascinen. Una hora -u hora i mitja dependenent del conferenciant- en la qual gaudir de les explicacions dels conferenciants, tots ells especialitzats en l'època medieval. Gairebé ple un auditori on hi caben 300 persones i, això sí, jo trencant la mitjana d'edat que la situo en uns 65.
Ahir, sense anar més lluny, una de les sessions més brillants amb el professor Raffaele Pinto, d'una claredat expositiva d'agrair, amb un mateix fil conductor sense desviar-se del tema i una simpatia a l'hora d'exposar a Dante i la seva obra cabdal 'La Divina Commedia', que m'hagués quedat hores i hores escoltant-lo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies pel teu comentari!