Malgrat les opinions d'uns i d'altres, del que he hagut d'escoltar i se m'ha dit, com en moltes altres coses de la meva vida, vaig decidir
tirar endavant. I si bé és veritat que el mèrit és meu...no puc oblidar-me de qui
ha estat al meu costat en aquest camí de la meva vida... Els que m'han donat suport fins al final, donant-me ànims de totes les maneres possibles,
estant sempre ahí en els moments en els que l'abatiment m'ha
temptat per abandonar. Entenent les meves circumstàncies, comprenent
que les meves anaves i vingudes, no eren una qüestió intel·lectual.
Només puc dir-vos, gràcies per haver cregut en mí, tant com jo en mí mateixa!!
Enhorabona, en la fita que has aconseguit. Encara que no ho explicitis, l'entusiasme i la gratitud són encomanadissos.
ResponEliminaUna forta abraçada.
Moltes gràcies!! Sí, estic orgullosa de mi mateixa. Petons
ResponElimina