dijous, 29 de setembre del 2011

dilluns, 26 de setembre del 2011

diumenge, 25 de setembre del 2011

No queden dies d'estiu

No queden dies d'estiu, però més que res, perquè el passat divendres dia 23 a les 11.05, va començar oficialment la tardor i tindrà una durada de 89 dies i 20 minuts. I per la bona temperatura i les, encara, moltes hores de llum que podem gaudir, només podem dir que vivim en un lloc privilegiat.

dijous, 22 de setembre del 2011

Sentir-ho és com...

...nedar en alta mar i no sentir la immensitat, la profunditat... és impossible no deixar-se endur per ell.

divendres, 16 de setembre del 2011

Per què ho suposen?

Per què tothom ho dóna per suposat? Ho veu com quelcom 'normal en mi'? Com és possible donar aquesta imatge?

dilluns, 12 de setembre del 2011

Començar la setmana corrent

No, no em refereixo a que aquest matí m'he adormit i en comptes de llevar-me a les 7.4 ho he fet 30' més tard (tot i així, he arribat puntual a la feina). Em refereixo més aviat, a que aquesta nit he représ les meves sessions de footing, desprès de mesos sense fer-ho degut, en part, a la fisura del meu dit petit del peu (la típica lesió d'estiu, que m'ha deixat el ditet mig amorf). Res com 'donar una volta' desde General Mitre, Via Augusta fins a Passeig Bonanova, 45' sense descans i trobant-nos, la meva companya de running i jo, als que també aprofiten aquell temps abans del sopar, per a generar endorfines, 'l'hormona de la felicitat' apart de sentir tots els beneficis que porta. (I acabar planxada tooota la nit, doncs  d'aixòes tracta...)

diumenge, 11 de setembre del 2011

dijous, 8 de setembre del 2011

La meva mirada parla

Inclús quan inconscientment conscient, evito que es pugui llegir en la meva mirada, com em sento. En moltes ocasions. Com quan, cada matí em diuen 'Bon dia!' i em pregunten com estic. I així, vaig fent tot el matí, fins al dia següent o quan la meva mirada vol ( i en això pot ser capritxosa) trobar la mirada de l'altre i deixar que aquella parli.

dimarts, 6 de setembre del 2011

L'autocontrol o The Stanford Marshmallow Test


L'Stanford Marshmallow Test, dut a terme per psicòlegs de l'Universitat d'Stanford al 1972, volia mostrar com és d'important l'autocontrol a l'hora d'esperar una gratificació, la gratificació endarrerida, no només en l'educació dels nens, sinó també en el futur, quan siguèssin adults. Habilitats com l'autocontrol, el 'saber esperar' i la força de voluntat, són essencials per obtenir recompenses, que impliquin un esforç, a mig o llarg termini. En aquest article de Jonah Lehrer, trobareu més informació sobre els resultats del test. Poseu a prova als vostres fills!

divendres, 2 de setembre del 2011

Dir-ho amb una cançó (The closest thing to crazy)


Amb l'encisadora veu de Katie Melua, sobren les paraules. Tot i que la tendra lletra d'aquesta cançó, és ideal per expressar-se...

dijous, 1 de setembre del 2011

Frases per reflexionar 11


"El comunismo no funcionó porque no queremos compartir nada!"
(Obres de Gal·la Placídia)