 |
| Iot Sunrays de George Town |
Ja fa bastants anys, uns simpàtics mariners d'un vaixell italià, ens van convidar a una amiga, italiana, i a mi, a una festa al vaixell escola que tenien atracat al port de Barcelona. Ja que aquell any, havia de ser l'últim, volien acomiadar-se amb una gran festa, convidant a totes les dones que els caiguessin en gràcia i anaven repartint les invitacions, amb aquest simpatia i desimboltura que tenen els italians, per bars prop de les Rambles i pels voltants. L'assumpte no podia ser més pel·liculer ... Ens vam posar les nostres millors gales, cal dir que ells també, i la festa era digna de la millor pel·lícula de Hollywood sobre vaixells, mariners que atraquen en ports i tenen un amor en cadascun d'ells, l'estiu i la lluna sobre el mar ...Primer ens van ensenyar part del vaixell, donant-nos detalls, de vegades tècnics, de vegades més sentimentals, sobre el que havia suposat aquell vaixell escola d'Itàlia. Atès que la meva amiga entenia molt millor les explicacions que jo, vam anar a la zona on hi havia els dos helicòpters i ens van explicar força anècdotes.
 |
| Vaixell del CSIC |
Sempre recordo aquella festa amb molta simpatia i com quelcom diferent i cada vegada que veig vaixells atracats, em donen ganes de pujar ni que sigui només perquè m'expliquin els detalls tècnics de com funciona per dins. No obstant això, conservo la curiositat per aprendre i em fascina que m'expliquin coses, sobre qualsevol tema, ja sigui filosofia o coses tècniques.
Avui, que he fet la primera capbussada de l'estiu, en tornar de la platja no he pogut evitar anar a veure de prop els vaixells que estan atracats i que evoquen evasió, llocs i viatges molt, molt llunyans i oblidar-se de tot. Us deixo dos d'ells, molt diferents tant per l'aspecte exterior com per la seva 'funció principal' (aquest és un altre pla per al diumenge a la tarda: anar a veure vaixells que difícilment, seran nostres)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies pel teu comentari!