Un somriure il·lumina més que una bombeta

Hi ha una dita escocesa que diu "Un somriure no costa  res i il·lumina més que una bombeta". Poster, tenint en compte que els escocesos tenen aquesta fama, que jo no comparteixo, de 'garrepes', s'enten millor la frase. No obstant, no puc estar més d'acord. Un somriure és el millor que podem oferir en trobar-nos amb algú i el millor que ens poden oferir. S'ha escrit molt sobre el poder que pot arribar a tenir un somriure, per desmontar a l'enemic, per apaivagar el ànims, per seduir, com a complicitat amb algú...No obstant, les persones que acostumen a somriure sovint, es veuen com més agradables i càlides. Tot i que ull! ha de ser un somriure  autèntic. I com saber si és autèntic? diuen els experts en llenguatge no verbal, que el somriure és així quan  s'activa el múscul cigomàtic, s'ensenyen les dents i va acompanyat d'un aclucament dels ulls, aquella expressió com si els ulls també estiguin 'somrient'. Feu  la prova.

Doncs bé, ahir a la tarda, anant per Gran de Gràcia, vaig veure un cua interminable que es forma cada any per aquestes dates, en el creuament amb Travessera, on hi ha una carpa, per a que petits i grans, donin la seva carta al Rei Mag (o al seu ajudant, per a no confundir més als petits). Vaig veure que cada any tenen al mateix senyor que fa de 'Rei Melcior'. I també ,com cada any ,algun nen espantat davant la seva presència (que més aviat, és una absència, doncs no sembla molt content del paper que l'ha tocat). L'any passat,el meu nebot, amb tota la il·lusió que pot tenir un nen de 4 anys, va portar la seva carta i unes galetes al rei. Quan va ser el seu torn, desprès d'haver aguantat estoicament la cua amb una fina pluja, li va oferir les galetes. I quina va ser la seva desil·lusió, amb plors inclosos, quan va veure que aquest no només no les volia, sinó que no li va fer ni un trist somriure. Des d'aqui, m'agradaria donar un petit consell i que ningú es molesti. Que quan facin la 'selecció' del personal per a fer de Rei Mag o Papa Nöel, s'assegurin que la persona sàpiga, no només, aguantar assegut durant hores i hores, nens ploraners, i inclús, pesats. Que també sapigan somriure. És, segurament, amb el que es quedaran els nens quan es vagin a domir...