Així, per casualitat, navegant per Internet, mentre escoltava RAC1 (ja que no miro la TV, ambdós són les meves fonts d'informació) vaig llegir la noticía de que Barcelona, imitant d'altres ciutats super in, anava a celebrar, coincidint amb l'encesa oficial dels llums de Nadal, la seva particular 'nit de compres'. El programa, amb la participació estelar de la revista Harper's Bazaar, el podeu trobar en la web oficial. Els eslògans, tots pensats per a que compris, compris i compris i que quant arribis a casa, et doni la sensació de que has assolit, ni que sigui per segons, la felicitat. Quan arribi l'extracte de la VISA, ja veurem si aquesta sensació canvia... Les fotos, milers d'elles, demà mateix en els mitjans de comunicació, Facebooks, Twitters, blogs i d'altres xarxes socials en les que poder dir "Sí, jo vaig ser allà!"
Doncs bé, desprès d'haver passat tota la tarda en una biblioteca del centre, he volgut pujar caminant fins a casa per veure ( ja vaig dir en un altre post que, en part, em nodreixo del que observo, estigui d'acord o no) l'ambientillo que hi havia. No vaig a explicar que mai havia vist una concentració tal de gent super cool (i totalment vestida de negre, of course) per metre quadrat i que l'expectació que hi havia davant d'algunes botigues i/o carpes, era increíble (malgrat que, afortunadament o no, encara estem lluny de grans capitals, com Nova York o Londres, en quant a aquesta mena de 'saraos'). Tampoc, que una coneguda firma de roba, ha vestit al David de Miquel Ángel, no essent conscient de que la bellesa del mateix, està en l'admiració del seu quasi perfecte (el cap està desproporcionat en relació al cos) cos nu. No obstant, unes somrients turistes japoneses, no paraven de fer-li fotos. Segurament, no l'haurien vist en versió original...
El que vull intentar descriure, malgrat que és quelcom tan freqüent en les nostres ciutats que ja ningú se sorprèn, és als dos 'sense sostre' que, aliens al event d'aquesta ciutat tan cosmopolita, dormien plàcidament en un caixer, al qual segurament, molts dels potencials compradors d'aquesta nit, hauràn volgut accedir per treure diners.
Doncs bé, desprès d'haver passat tota la tarda en una biblioteca del centre, he volgut pujar caminant fins a casa per veure ( ja vaig dir en un altre post que, en part, em nodreixo del que observo, estigui d'acord o no) l'ambientillo que hi havia. No vaig a explicar que mai havia vist una concentració tal de gent super cool (i totalment vestida de negre, of course) per metre quadrat i que l'expectació que hi havia davant d'algunes botigues i/o carpes, era increíble (malgrat que, afortunadament o no, encara estem lluny de grans capitals, com Nova York o Londres, en quant a aquesta mena de 'saraos'). Tampoc, que una coneguda firma de roba, ha vestit al David de Miquel Ángel, no essent conscient de que la bellesa del mateix, està en l'admiració del seu quasi perfecte (el cap està desproporcionat en relació al cos) cos nu. No obstant, unes somrients turistes japoneses, no paraven de fer-li fotos. Segurament, no l'haurien vist en versió original...
El que vull intentar descriure, malgrat que és quelcom tan freqüent en les nostres ciutats que ja ningú se sorprèn, és als dos 'sense sostre' que, aliens al event d'aquesta ciutat tan cosmopolita, dormien plàcidament en un caixer, al qual segurament, molts dels potencials compradors d'aquesta nit, hauràn volgut accedir per treure diners.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies pel teu comentari!