dimarts, 15 de juliol de 2008

Quan la tranquil·litat no és tal

Despertar-me amb el cant dels ocells, passejar pel poble, excursions al bosc, les visites a la granja, contemplar el pagès com treballa, arreglar el jardí, llegir fins tard al porxo, no fer res més que mirar els núvols,...ha deixat de compensar-me.

2 comentaris:

  1. La perfecció s'esmicola quan hi arribes. Tant de millor, fa que ens avinguem a reprendre el camí per recuperar-la. I sempre és diferent, nova, única. Breu de durada, però nombrosa en ocasions. Sempre a petits glops, no fos que morissim de felicitat.

    Vacances, tan desitjades i enyorades, però sovint tan llargues.

    ResponElimina
  2. Si no fos per les "circumstàncies" que trenquen la (meva)tranquil·litat, no l'apreciaria.

    ResponElimina

Gràcies pel teu comentari!