No tinc temps d'anar al gimnàs

Fa uns dies van sortir les conclusions sobre un estudi de la Fundació La Caixa, sobre Esport, salut i qualitat de vida . Segons aquest, a Espanya només fa esport regularment, un 36% de la població i el grup que més esport i/o exercici físic practica està entre els 16 a 34 anys. Com a excusa per a no fer-ho, la majoria de les raons són "la falta de temps", "la feina" i les "càrregues familiars". Considerant la pràctica d'esport o d'exercici físic, una de les tres potes per un benestar integral (junt amb una alimentació variada i saludable i una actitud vital positiva. No em canso de dir-ho), crec que hi ha moltes maneres de practicar-ho.

Als que em diuen que no ténen temps per anar al gimnàs, els hi dic que moltes vegades, es perd en altres activitats gens productives, com escarxofar-se al sofà veient la tele. La majoria dels gimnasos ténen obert des de bon matí, fins a la nit i els caps de setmana i les quotes són assequibles (excepte la d'un conegut gimnàs, que sembla que vagi una liposucció inclosa en el preu ). Si realment no hi ha temps d'anar al gimnàs o d'agafar la bici i fer un tomb per la muntanya, sempre hi ha petits gestos que ajudin a mantenir-se en forma: caminar una mica cada dia, pujar les escales en comptes d'agafar l'ascensor, baixar unes parades abans del bus o metro i caminar, etc. Respecte a còrrer per la ciutat, hi ha estudis que diuen que a la llarga, pot causar problemes respiratoris per la contaminació que hi ha a les ciutats. I bé, sempre queda l'exercici físic per excel·lència, aquell en que no cal haver-se d'equipar...

Però anem al tema. Ja vaig parlar de la importància de fer esport o exercici fisic regularment i parlo amb coneixement de causa, que es nota molt. Diguem-ne que enganxa, perquè desprès de fer exercici et trobes molt bé, tonificat. Tot això, sense arribar a la vigorexia. Hi ha molt tipus d'exercicis, en les classes dirigides (la sala de màquines no le trepitjada mai). Ioga, pilates, gac, aerodance, etc. El pilates mereix un capítol apart, doncs és una combinació de la lentitut dels moviments del ioga i la tonificació de gac. S'exerceix la flexibilitat, la força, l'equilibri, la respiració, la concentració,...sense deixar de tonificar el cos.

I ara, apageu l'ordinador i feu un pensament!.

Estar o sentir-se acompanyat?

Busco "companyia" al DIEC i la 1a acepció diu Presència d’una persona vora una altra perquè no estigui sola . Això últim em dóna què pensar...Perquè no estigui sola. Sola físicament o sola emocionalment? Interpreto que és refereix a una presència física.
Què hi ha darrera de la paraula companyia? Què entenem per companyia? Fa temps que reflexiono sobre això. Diem; 'Estar en bona companyia'. 'Em fa companyia', 'Acompanya'm', ... Estar amb algú (físicament), vol dir estar acompanyat? I no seria millor dir, sentir-se acompanyat? Quants cops, hem estat acompanyats i no ens hi hem sentit. I al contrari, ens sentim acompanyats i aixoplugats per algú, malgrat no tenir-lo al costat..
A vegades penso en aquesta gent gran que diu que la ràdio o la televisió, li fan molta companyia...I potser, és que no tenen a ningú amb qui sentir-se acompanyats. M'imagino la falta d'escalfor humà que deuen patir. De com la, cada vegada més connectada societat, ens fa més individualistes, més reconcentrats en nosaltres mateixos, capbuçant-nos en un món sense emocions palpables, sense el caliu que tots necessitem. Sense sentir realment, la companyia. Estar i sentir-se acompanyats, això seria lo ideal.

Fa olor de primavera

Et miro.
I quan et copso, ja no hi ets.
Penso que t'evapores i has volat ben lluny.

Et trobo.
I les teves ales m'allunyen de tu.
No hi ha res que ens separi.

T'escolto.
I el silenci pot més que les nostres mirades.
Mai ens haviem dit tan,parlant tan poc.


Ens abraçem.
I la distància es fa dolorosa,
Capaç de treure el millor de cadascú.

No sento. Sentim i patim el mateix, alhora.
Fa olor de primavera
©

D'això en diuen Love

Segons el sexòleg A. Bolinches, els elements que fan que una parella funcioni són, l'acoblament sexual, la compatibilitat de caracteres, una escala de valors similars i un projecte de vida en comú.

Jo afegeria aquests.

Seguretat

Llar, estabilitat, arnès, caliu, cinturó, confiança, cadenat, empatia, llar de foc, amarrar, corda, tenacitat, escoltar, fil, abraçar, bressol, llibertat, sostre, extintor, ajudar, parets, proïsme, capsa, estimar, mosquetó, parlar, cultura, comprendre, coixins, comprovar, porta, dialogar, tap, sinceritat, cau, honestedat, brúixola, esperança, familia, cremallera, fidelitat, fre, salvavides, empatia, impermeable, autoestima, paraigua, flexibilitat, escut, autoconeixement, contrasenya, intuició, barret, convicció, fix, religió, relaxació, tapa, lleialtat, nord, moviment, educació, manta, calidesa, fonaments, tendresa, mapa, perdonar, guia, ruta, energia, llegir, Natura, far, paciència, mà, predicció, nansa, coneixement, mànec, mesura, ala, vigilar, sentits, imaginació, alarma, sortida, espai, comunitat, bambú, secret, fertilitat, potes, gaudir, vacuna, sentit de l'humor, escriure,... Seguretat. (Imatge,
National Geographic.)

Canvi de vida

Us deixo l'extracte de la xerrada de Ferrán Ramón-Cortés en la que va presentar el seu llibre "El premio". En ella, Ferrán parla des de la pròpia experiència i diu no tenir una vareta màgica, sinó que, el seu llibre només és fruit de lo que ha experimentat i de les seves reflexions.

Quan decidim que volem caviar de vida, es perquè ens adonem de que estem vivint un guió equivocat, que ens dóna infelicitat.

¿Com sabem que tenim que canviar de vida?. Ferrán ens dóna algunes pistes: per exemple, quan ens llevem al matí, preguntar-nos si estem fent el que ens agrada, el que sempre hem volgut fer. Una altra pista ens la pot donar els que tenim al nostra voltant, si ens diuen que estem de mal humor, si hi ha irritabilitat i conflictes molt sovint, etc.

Ferrán propossa 8 pautes.

1ª) Identificar quin és el nostre somni
Per a fer-ho, observem aquelles activitats que venim fent des de fa temps, no de manera professional, com escriure, cuinar, etc. Han de ser activitats que ens gratifiquen, que ens facin feliços.

Mirar si hi ha alguna persona que faci aquestes activitats professionalment i què podem aprendre d’aquesta.

S’ha de distingir entre somnis i fantasies. Per a això, hemos de buscar una activitat que sapiguem fer, per a la que tinguem aptituds, amb la que ens poguem guanyar la vida i que sigui quelcom que ens faci feliços realitzar.

2ª) Organitzar la nostra vida per a perseguir el nostre objectiu
Pot implicar que haguem de formar-nos i s’ha de donar cabuda a això en la nostra vida vida. Igualment, pensar en lo que és important, davant de lo prioritari.

3ª) Què necessitem per a aquest canvi?
Aprendre a distingir entre necessitats i el que volem (els desitjos).
Per això, mirem quin ús li donarem als diners i si en realitat, volem guanyar més per comprar més. Preguntar-nos què compren sense sentit i reflexionar sobre les possessions i el consum.

4ª) Creure en un mateix
Deixar d’actuar/pensar com els demès volen que actuem/pensem, sinó com un realment vol. No estar pendent de lo que els demès esperen d’un mateix.

5ª) Escollir els companys de viatge
Escollir bé amb qui s'estigui bé i que et faci sentir bé. Que hi hagi un creixement mutu. Dedicar temps i energia a les persones amb qui s’estigui en sintonia. En aquest sentit, ser selectius.
Passar pàgina de ressentiments i conflictes. La rancúnia és energia malbaratada. Veure el costat positiu de la gent.

6ª) Canvi d’actitud
Actitud perceptiva molt oberta. Percebre les oportunitats i fugir de convencionalismes i rutines.

7ª) Vèncer la por
La por és un fre pel canvi. Pactar amb la por, que és necessari per evitar riscos. No obstant, no s’ha de deixar que ens prengui terreny. S’ha d’identificar quant aparegui i “dialogar” amb ella, per parar-li els peus.
“No és que les coses siguin difícils que nos ens atrevim, sinó que les fem difícils perquè no ens atrevim”. Sèneca.

8ª) Passar a l’acció
Després d’haver fet el full de ruta, s’ha de passar a l’acció.

El fracàs és quelcom que s’ha de jutjar per un mateix i el pitjor és la sensació de no haver-ho intentat mai.

“La porta de la felicitat s’obre cap a dintre”. SØren Kierkegaard.