dissabte, 27 de setembre de 2014

dimarts, 23 de setembre de 2014

Vida exterior

Les fulles al terra que anuncien la tardor inminent, m'han fet reflexionar sobre la vida exterior i la vida interior. De fet, veure com deixen una catifa daurada, m'evoca la comfortabilitat d'estar dintre de casa, els espais acollidors i en els quals, una es podria quedar hores i hores. I també m'evoquen la necessitat que sento de copsar la bellesa de la vida exterior. Com les estacions, la meva vida va portar-me cap a etapes on tenia més necessitat de vida interior que d'exterior. No és que no tingués vida exterior, més aviat que m'adonava que havia de fer un treball intern per tenir una veritable vida exterior, de qualitat, amb substància. No obstant, al contrari que les fulles que deixen un bonic paissatge, el que hi havia s'havia de polir abans no sortís el millor de mi mateixa. A vegades, el que vivim pot deixar una petjada que necessita d'un temps d'instrospecció, fins que ens deixi veure que encara hi ha espai per la llum del sol. 

Ara el resultat d'aquell temps i especialment dels darrers anys, fan que tingui més necessitat de vida exterior, sense deixar de banda la vida interior.

dilluns, 22 de setembre de 2014

Últim dia d'estiu

 Al carrer Libreteria m'agradaria agafar un d'aquests globus i viatjar ben lluny...
 Cafè al carrer Ferran, el detall de les floretes em fa oblidar la incomoditat per agafar la tassa
 Si, la figura que combina ratlles i sembla sortir de la safata de pastes sóc jo
Fins i tot plovent i amb apenes públic, l'OBC ha tocat aquest matí

dilluns, 15 de setembre de 2014

diumenge, 7 de setembre de 2014

Necessito vacances de donar vacances


Sento que necessito vacances de 'donar vacances'. El mes passat ha estat molt intens, de manera que m'he quedat sense vacances d'estiu, treballant de facilitar les vacances als turistes que vénen a la ciutat. Encara que no puc dir que és un treball dur, sento que després d'uns mesos em falta aquest espai de desconnexió, fora de la ciutat, passar un temps envoltada de natura. Deixar de passar per carrers plens de gent i d'obrir-me pas quan tinc pressa per les zones més turístiques, metre amunt i avall i només veure edificis, asfalt i cotxes. 
Necessito veure verd, aire pur, cels oberts i muntanyes. Gairebé que necessito un balneari, un d'aquests a peu de muntanya, uns dies d'autèntic relax, banyant-me en aigües termals, bevent energitzants sucs de fruites, amb el mínim imprescindible, amb mobles d'autèntica fusta. Contemplar la immensitat de les muntanyes, nevades, escoltant el silenci, fonent-me amb el paisatge.