dijous, 28 de març de 2013

Terrassetes!!

Terrassetes...què faríem sense elles? Som un país mediterrani, s'ha de notar, i en quant arriba el bon temps, ens llencem de cap a les terrasses. Encara que ben mirat, si no fa molt de fred a l'hivern, com molta gent, gaudeixo igualment d'elles. T'abrigues bé i si fa sol, gairebé no es nota el fred.
Sentir l'aire fresc, el sol, la llum o la foscor de la nit il·luminada per tènues llums, en bona companyia o amb una bona lectura. O simplement gaudint del pas de la gent, de l'observació del que 
diem i fem, només amb la nostra mirada, la nostra presència.  En un carrer tranquil o millor, en una placeta plena de vida i de gent, vora el mar o en la senyorial Rambla Catalunya. M'agrada seure'm en les terrasses i gaudir del pas de la vida. Una vida que es deixa veure, una vida que s'ha de gaudir. 
Cafès amb missatge en el sobre de sucre,cafès amb un caramelet posat estratègicament en la cullereta, cafès amb aire de primavera, cafès....


dimarts, 26 de març de 2013

Bones intencions

Moltes vegades les nostres intencions van en una direcció i els efectes d'aquestes, són completament diferents. I llavors hem de revisar la nostra conducta i veure que és el que hem de modificar d'aquesta, perquè realment arribi el missatge que volíem, la nostra intenció. Les intencions les pressuposem i només podem inferir-les dels efectes de la conducta. 
Això ho parlava amb una bona amiga que està passant per un moment bastant dur en la seva vida. En plena felicitat amb la seva parella, amb dos nens que són l'alegria de la seva vida i realitzada en la seva feina, ha d'afrontar una malaltia que, si bé els avenços en medicina han fet que ja no tingui la gravetat de fa uns anys, no deixa de ser un motiu de preocupació i merma del seu estat de salut (i des d'aquí li envio la més forta de les meves abraçades). Doncs bé, m'explicava que des que ho ha dit, molta gent li envia missatges oferint-li tot tipus de coses. Em confessava que no és que no ho agraeixi, sinó que el molesta que persones amb les que ha tingut poca relació al llarg de la seva vida, amb les que amb prou feines té afinitat, ara es recordin d'ella. El que realment li va bé, em va dir, és el suport i ajuda dels que som els seus amics íntims. Però el que més li està afectant realment de tot això, és el missatge que li arriba: Estàs molt molt malament. I és que, tot i que les intencions són bones, l'efecte que estan tenint-hi, és tot el contrari.Aquí escrius el contingut.

dimecres, 20 de març de 2013

diumenge, 17 de març de 2013

Aconseguir una feina

M'imagino que he de donar bots d'alegria. Una feina. Després de tanta recerca-activa-ja tinc feina! Vaig trobar l'oferta a través d'un contacte (que és el que més funciona) quan ja estava decidida a agafar les maletes i anar-me'n. Les felicitacions dels meus amics i família, han estat d'una magnitud tal, que m'han semblat com si d'un fet vital més important es tractés, fet que no deixa de ser curiós. I és que, "amb la que està passant 'em puc sentir afortunada, encara que només sigui durant uns mesos. Des d'aquí us vull tornar a agrair els missatges afectuosos que em van arribar minuts abans de començar el primer dia, i al llarg d'ell, i que em mostren que l'amistat és un dels més grans tresors. 
 I si no volia brou, dues tasses (que per aquest capritxós temps preprimaveral, no aniria gens malament). També m'han concedit una beca, la sol·licitud de la qual vaig fer l'última setmana de termini, i que era la segona vegada que demanava. I encara que tots coneixem les condicions d'aquestes, és com si tot tornés a posar-se al seu lloc.
 A tot això, se li suma el fet d'estar en un projecte treball intel· lectual que també esperava amb veritable il·lusió, al que hauré de dedicar el poc temps que em quedarà durant aquest temps,  i que si tot va com ha d'anar, suposarà un altre assoliment del que em sentiré més que orgullosa.

dijous, 14 de març de 2013

Frases per reflexionar 27

La porta de la felicitat s'obre cap a dins, cal retirar-se una mica per obrir-la: si un l'empeny, la tanca cada vegada més

SØren Kierkegaard

dimecres, 6 de març de 2013

París mon amour

Ni París, ni de bon tros mon amour. La qüestió és que mai he viatjat a París (si he estat a la meravellosa Côte d'Azur) i crec que ja seria hora, no? Fa anys que intento anar i sempre s'han anat els plans en orris. En part, perquè és una ciutat que no vull descobrir sola i, per un motiu o un altre, la possibilitat d'anar amb amics al final es truncava. 
Encara que crec que viatjar acompanyat és sempre millor, no és que m'importi gaire viatjar sola- de vegades és inclús més enriquidor-com he fet en alguna ocasió. Tanmateix, tinc aquesta idea que a París 's'ha d'anar' acompanyat, que és molt millor visitar-la amb amics, amb el teu millor amic o amiga o en parella. Si bé reconec que puc estar influenciada per la imatge que ens han volgut vendre com a destinació, és veritat que m'agradaria anar com un viatge romàntic. I si és sorpresa, què més podria demanar? 
Que li diguin la Ville lumière, no és només pels seus enlluernadors edificis, els museus d'art i la seva rica vida cultural. Ni per poder contemplar els seus edificis il·luminats, mentre es gaudeix de la tranquil·litat de la nit. Ni tan sols pels seus deliciosos cafès en terrasses, els seus antiquaris plens de vida ... Ni pel glamour que desprèn l'alta costura. És per la llum del seu cel. Fa uns mesos, el meu germà va ser amb un bon amic i em va enviar unes fotos des d'allà. Quan vaig veure aquell meravellós capvespre, aquells contrastos de llum, aquells núvols esquinçant el cel, li vaig dir que havia de veure-ho en directe. Que havia de contemplar per mi mateixa, aquestes pinzellades coronant els edificis, aquests núvols capritxoses ... el cel de París! I ja han passat els mesos i segueixo sense haver estat en una de les ciutats més boniques i visitades del món. I donat que m'he proposat com a data límit, el mes d'abril, molt em temo que hauré de visitar-la  par moi-même ....

dimarts, 5 de març de 2013

El sol es retira (a vegades)

Dies grisos ... Aquesta setmana tindrem aquest temps, plujós, amb cel tapat, amb aquest to en el cel que sembla que hagi de desplomar-se d'un moment a un altre. Dies així netegen l'ambient, els carrers i deixen aquest fresquet que tant m'agrada sentir. També són necessaris per apreciar els dies en què el sol es deixa veure en tot el seu esplendor, t'acompanya durant la jornada. Dies així busco coses que em recordin el que em transmet, en punts concrets de llum, en els colors, en alguna cosa que em faci somriure, l'humor, una lectura edificant...Que no brilli, no vol dir que no hagi de tornar a enlluernar. I és que fins i tot, el sol més resplendent, necessita retirar-se a vegades...

dilluns, 4 de març de 2013

El guateque, un clàssic del humor


El guateque  (The Party) (1968) amb Peter Sellers, una de les pel·licules més divertides de la historia del cinema i una de les meves favorites. La succesió de bestieses, amb la ja mitica escena de la piscina i de l'elefant, han quedat per a la posteritat. Veure-la us donarà moments de bon humor!

diumenge, 3 de març de 2013

Compartir el pas dels dies

Aquest mes de març ha començat amb uns dies esplèndids de lluu i temperatures més agradables, que anuncien la imminent arribada de la primavera. Es pot experimentar quelcom més bonic que observar els canvis de llum, amb els seus múltiples matisos, quelcom gairebé imperceptible però que es va transformant de mica en mica? Segurament sí. Segurament, poder compartir-ho amb algú que també ho aprecie. I així, em quedo observant, esperant poder compartir-ho. Compartir el pas dels dies.


divendres, 1 de març de 2013

La vida en una paraula

Si us diguessin que escolliu una paraula per definir la vostra vida, quina seria? Tan se val si és un verb, un adjectiu, un nom,...segur que hi ha alguna paraula (i segur que més d'una, també) que encaixa amb la vostra vida.