dimecres, 31 d’octubre de 2012

dilluns, 29 d’octubre de 2012

Les Éléments, Choeur de Chambre

Sempre que puc m'agrada fer alguna activitat a la tarda o al vespre, després de la feina i com aquesta setmana ja vaig més relaxada (a vegades la meva procrastinació em juga males passades) per aquest vespre a les 20h  he trobat aquest concert del Chouer de Chambre francès Les Éléments, en l' Institut Francès. Llàstima que faci tard per comprar l'entrada, així que em comformaré, encara que mai és el mateix que la meravellosa música en directe, amb els videos de Youtube. 
                             
 

diumenge, 28 d’octubre de 2012

divendres, 26 d’octubre de 2012

48H Open House Barcelona

Palau Moja
Per si aquest cap de setmana no teniu cap pla (cap de setmana que anuncien fred, per cert i en el qual caldrà canviar l'hora) us proposo el 48h Open House Barcelona (que des d'aquí em pregunto per què en anglès? Perquè queda més cool, of course). És un festival d'Arquitectura que se celebra el dissabte i diumenge i en el que es poden visitar edificis emblemàtics de Barcelona, alguns només per fora i en d'altres,la majoria, es pot accedir a l'interior, tot això explicat per voluntaris, que solen ser estudiants d'Arquitectura o Història.Això si, s'ha d'anar amb temps o reservar amb antelació per no tenir problemes.

dijous, 25 d’octubre de 2012

Guanyarà Romney les el·leccions dels EEUU?

Fa mesos vaig escriure sobre alguna cosa així com 'pintar amb la ment' atès que vaig visualitzar un color a la paret del metro i al dia següent va ser pintada del mateix to. D'aquesta mena de coses i de somnis premonitoris, he tingut uns quants. Com aquest (que dubto molt que es compleixi, tot i que és curiosa aquesta barreja entre els croop circles i la tecnología)  arran de la campanya electoral dels EEUU, per escollir el nou president el pròxim 6 de novembre. En el meu somni, veia una gran extensió de terreny, en uns camps de blat o semblant i de sobte venien uns ordinadors portàtils. Aquests van començar a moure's sense tocar el terra, dibuixant unes formes que no podia arribar a entendre.Un cop finalitzat, vaig veure que, com si haguèssin endevinat la meva pregunta sobre qui guanyaria les eleccions, els del logotip de la famosa poma havien escrit 'Romney' com a guanyador. Investigant, atès que  ho fan públic, sobre el finançament de la costosa campanya electoral nord-americana, he trobat que tant la companyia del senyor Bill Gates com la de Steve Jobs donen suport econòmic ... als Demòcrates (Barak Obama)...

dimecres, 24 d’octubre de 2012

Lo llevas todo el día

Algo se te rompe por dentro, y aunque los demás no lo noten, lo llevas todo el día. 
Por la noche intentas recomponerlo y al ver que no es así, te duermes con la esperanza de que al día siguiente, tal vez sí.

dilluns, 22 d’octubre de 2012

The English teacher

A part d'un 'treball' relacionat amb l'anglès, que em va sortir per casualitat fa uns mesos, ara també estic tornant a donar classes particulars. Donat que encara no he trobat cap feina, la situació m'obliga a treure recursos. Els meus alumnes són les meves estimades nebodes petites, ja que ara van a un col·legi que des de petits, ja tenen l'ensenyament en castellà, català i anglès (i us asseguro que el nivell d'anglès amb el que acaben el col·legi els seus alumnes, és per llevar-se el barret). No sé si tal i com pinta el panorama econòmic, seria millor aprendre xinès o alemany, però com l'anglès segueix sent l'idioma amb el qual 'vas a tot arreu', no els queda més remei que posar-se seriosament des de parvulari. Així que tres tardes a la setmana, esperen a la English teacher, repassem gramàtica, els ajudo a estudiar els exàmens (ténen avaluació contínua), els faig algun joc per motivar-les i tot això amb grans dosis de paciència, psicologia i sobretot, sobretot, molt d'afecte.

diumenge, 21 d’octubre de 2012

Dos dies de vi i roses

Davant el panorama de pluja amb el que ens han 'amenaçat' tot el cap de setmana, vam haver de cancel·lar una excursió a la muntanya, per celebrar l'aniversari d'una bona amiga. En comptes d'això, ahir vam dinar en un restaurant japonès del Born, on vaig trobar a faltar una mica de caliu japonès tradicional, com en el que vaig estar fa uns mesos, enmig de tanta modernitat (aquesta Barcelona moderna i cool, de vegades és freda i impersonal). Malgrat això, el menjar va ser excel·lent, encara que res que superi el que arriba a omplir espiritualment, estar envoltat de la gent que estimes, de gaudir de les converses amb amics amb els que portes molts anys compartint, i continues, moltes vivències. I com no hi ha celebració sense un bon vi, en no ser prou el del restaurant, ens vam passar per la fira de degustació que hi havia davant de la Catedral-aquelles en què, com qui no vol la cosa, un pot acabar menjant i bevent més que en el propi dinar. Quan sortia precipitada de la fira, a una noia se li va relliscar, caient estrepitosament, la copa de cervesa, deixant un curiós clapejat en la meva jaqueta 'blau França' i al veure-la tan astorada, li vaig dir que 'Aquestes coses passen' i me'n vaig anar com si res. Anava amb pressa, per fer un encàrrec i després arribar a temps a l'espectacle visual a la Casa Batlló, que ha creat Mariona Omedes, per celebrar els 10 anys d'obertura de l'edifici d'A. Gaudí al públic. Vaig arribar just a temps per contemplar aquesta bellesa de tal magnitud, que per moments ens va transportar al meravellòs món creador de la imaginació i el que aquesta pot arribar a transformar. Tot perfecte i seguia sense ploure. Excepte en arribar a casa. 'Ara plou? Ara que ens hem quedat sense excursió? ' li envio per whatsapp a l'homenatjada. Així que aquest matí he volgut desafiar l'home del temps (són homes i per tant, també s'equivoquen) i he anat a prendre un cafè a la terrassa de plaça Molina, diari en mà, com faig molts caps de setmana. I com en aquest país som molt de terrassetes, em disposo a seure a l'única taula lliure, quan veig acostar-se a un home portant a la que sembla la seva mare, que va en cadira de rodes. En veure que se'n van, els convido a seure amb mi i després d'insistir que per res van a molestar-me, ja que vaig sola i llegiré, accedeixen. Això em recorda com altres cultures, ténen més costum de demanar lloc en la teva mateixa taula i que fins i tot hom pot arribar a tenir converses interessants. M'entendreix l'intent de diàleg entre fill i mare, a la qual tracta de vostè. Es queden una estona i quan ja se'n anat, ve el cambrer que ens ha servit i em diu que el meu cafè ja està pagat ... sense que l'hagi pogut agrair! I si de fer coses de bon grat, es tracta, aquesta tarda he quedat amb una estudiant xinesa que va estar a casa meva uns dies i amb la que tenia pendent prendre un cafè. Àvida per conèixer la nostra cultura i explicar la seva, i per tant d'aquestes persones amb les que dóna gust conversar, li vaig propossar anar a veure l'espectacle a la casa Batlló. I encara que els núvols que hem vist per Passeig de Gràcia amenaçaven amb haver de veure-ho paraigua en mà, ens fiquem en una cafetería fins que són les 9. I aquesta vegada, sí. Ha estat començar l'espectacle, avui amb el triple de gent, i començar a ploure d'una manera torrencial. Fins a tal punt que els trons es confonien amb la música. Però lluny d'adrementar-nos, li he dit que per lo mullats que teníem els peus, continuéssim amb el nostre pla. Així que allà ens hem quedat, esquivant paraigües per tenir una millor visió, intentat (tornar a) veure aquestes imatges, aquesta fantasia del drac, l'arlequí, els balcons cantaires i aquest jardí de roses. D'aquestes roses que, tot i tenir espines, moltes vegades acompanyen el vi. Al bon vi, que és com l'amistat, com més anys passen, millora amb el temps.

dijous, 18 d’octubre de 2012

Acció i reflexió

Reflexió. Entre la completa falta d'ella i la immobilitat pel seu excès, el punt mig. Entre fer les coses 'de qualsevol manera' i quedar-se paralitzat per voler arribar a un pla en el que tot 'pugui controlar-se', lo ideal és arribar a un equilibri entre acció i reflexió.


dimecres, 17 d’octubre de 2012

El salt desde l'estratosfera recreat per Lego



El salt de l'austríac Felix Baumgartner, recreat per Lego. Igual d'emocionant, tècnicament perfecte. Remarcar que no ha estat el primer, sinó que Joseph Kittinger ja ho va dur a terme, i sense medis tant sofisticats, el 1959.

dijous, 11 d’octubre de 2012

Malala Yousufzai

Aquest matí a la secció, Música i Internet, de 'El món a RAC1', Jordi Beltrán ha començat dedicant la magnífica 'I say a little pray for you' de Aretha Franklin, a Malala Yousufzai, la nena afgana de tan sols 14 anys, tirotejada pels talibans, per voler defensar el dret a l'educació de les dones del seu país. Com no podía ser d'altre manera, jo també m'afegeixo a l'homenatge a aquesta valenta nena i a totes aquelles nenes i dones que han estat i segueixen essent, per desgràcia, víctimes del poder masculí, en totes les seves aberrants i recargolades formes.

dimecres, 10 d’octubre de 2012

dilluns, 8 d’octubre de 2012

Cosas que han hecho los catalanes

Per si no ho sabíeu, entre d'altres- que podeu llegir a Twitter, essent el hashtag del dia #cosasquehanhecholoscatalanes- i segons un periodista de El Mundo, matar a Jesucrist!! I és que no hi ha res com l'humor intel·ligent...

dissabte, 6 d’octubre de 2012

Dos cervells interconnectats

És preferible que dos cervells estiguin interconnectats, a que ho estiguin dos cossos que ni tan sols miren en la mateixa direcció.


dimecres, 3 d’octubre de 2012

Evadir-me

A vegades necessito evadir-me. Evadir-me de tot, encara que implicitament, en aquest cas, estigui més inmersa que mai. Paradoxes del meu estat d'ànim. I m'en vaig.O potser, torno.  Avui he tornat a Can Ferraiuolo, on estic a gust, està a prop de casa i em permet veure la realitat des d'un altre punt de vista. Encara que sigui recolçada en aquells cartells que hi ha fora i que em recorden que les paraules poden tenir tanta força com els fets més importants.

dilluns, 1 d’octubre de 2012

La meva marca registrada

5 km en 31', una marca que es pot millorar, per descomptat i que m'ha proporcionat 'Runtastic' una aplicació que et diu quants kilòmetres has fet, en quant de temps, t'ho senya-la en un mapa en el que pots veure la velocitat en cada tram, les calories cremades, etc. El que ja no té en compte és la quantitat de gent que surt el diumenge al dematí a passejar, pel Passeig Bonanova i a la que vaig haver de cascadejar...