dissabte, 29 de setembre de 2012

Cap de setmana a Barcelona

Plou. Plou a Barcelona. És el que toca per questes dates. Dies grissos i en els que mirar per la finestra, com de tapat està el cel, mentre em prenc el cafè amb llet, és un plaer. Mentre intento endivinar, entre la boira, que allò ennuvolat del fons és encara el Mediterrani, em dic que fa temps que no viatjo i fa mesos que en tinc ganes. D'agafar un avió i perdre'm per alguna ciutat que no conegui. Encara que també plogui i el temps ja no sigui d'estiu
Crec que aquest cap de setmana és la Festa al Cel, tot i  que els pobres espectadors quedaran xops si hi van, el més sensat és que l'anul·lin. I hi ha més activitats, com les Jornades Europees del Patrimoni de Catalunya. Malgrat això, m'haig de quedar treballant aquest cap de setmana. A veure el proper ...

divendres, 28 de setembre de 2012

Joc de paraules

Els jocs de paraules, sempre m'han agradat. Quin verb surt d'aquest altre, si es canvia l'ordre de dos lletres? CONVERSAR... Tan fàcil com fer-ho i tan necessari com que és la base del coneixement de les persones.

dimarts, 25 de setembre de 2012

Última nit - La iaia

El grup 'La iaia',un descobriment que vaig fer aquest estiu als concerts "Els vespres de la UB" i del que vaig tornar a gaudir de les seves suaus lletres i melodies, el passat dissabte en les festes de la Mercè. Llàstima que no sempre es poden compartir la bona música i els bons moments amb qui volem...

dimecres, 19 de setembre de 2012

Crear segons Nietzsche

"Crear: heus aquí el que alleuja el dolor i alleugereix la vida, però per arribar a crear cal travessar crisi molt doloroses i patir nombroses transformacions" F. Nietzsche

divendres, 7 de setembre de 2012

La delicadeza

A l'agost vaig anar a veure 'La delicadeza' (Cines Méliès, totes les pel.lícules en VOSE, 4€ els dilluns), una mostra més del desembarcament de cinema del país veí.
El cinema francès pot agradar o no, sobretot en aquest industria monopolitzada per les produccions d'EEUU, encara que pels que ens agrada veure quelcom més que cinema comercial, penso que hi ha que donar-li una oportunitat a tot el que se surti d'ell. Cinema produït en altres països. Noveles desconegudes, histories que poden arribar a passar desapercebudes i que es rescaten gracias a ell, directors que buscan una oportunitat, etc. A més, és una manera de conèixer els gustos, els costums i les maneres de fer, que moltes vegades queden eclipsades per les grans produccions i la seva promoció (alguns diran, fa falta?) Doncs bé, la pel·lícula paga la pena, malgrat que es perd una mica entre el dol de la noia i el seu company de feina. No obstant, hi ha un parell de detalls (una horterada inclou-re-ho) que se surt una mica del que estem acostumats- i més tenint en compte l'argument- o és que el cinema francès té algún rampell així (com en la infame "El Skylab" de la que només se salva Marc Ruchmann) i mostra la idiosincràsia del país veï. Em quedo amb la, precissament, delicadessa amb la que el protagonista, François Damiens, es va apropant a la seva companya Audrey Tautou, la noia d'Amelie (obligatori veure-la). En lo millor de la pel·lícula están aquells detalls, que afortunadament moltes vegades es donen en el món real (o és un reflexe, més aviat) i que mostren que la delicadessa i l'anar a poc a poc, és la millor manera d'arribar a algú. Hi ha un moment molt bonic, deliciós...ple de tendresa i delicadessa...però deixaré que la veieu i jutgeu per vosaltres mateixos.  

dimarts, 4 de setembre de 2012

dissabte, 1 de setembre de 2012