dijous, 31 de març de 2011

dimecres, 30 de març de 2011

dilluns, 28 de març de 2011

Mishima-La tarda esclata


                          No ens necessitem, però ens tenim
http://www.myspace.com/intomishima

dissabte, 26 de març de 2011

Canvi d'hora a l'horari d'estiu

Com ja sabeu, aquesta madrugada hem d'adelantar el rellotge una hora, segons l'horari d'estiu. Així quan siguin les 2 de la matinada el posarem a les 3. Pels qui això els suposa un embolic i que els dies posteriors estiguin com desorientats, us deixo el video de Chavez, intentant explicar el canvi horari, de nomès 1/2 hora (?) a Veneçuela.

Però quina manera de complicar-se la vida!!

dimecres, 23 de març de 2011

The century of the self

Us deixo el documental de la BBC, "The Century of the self" en el que es describint com van influenciar les idees de Sigmund Freu i la seva filla Anna, en la societat dels Estats Units. Igualment, com la figura del seu nebot, Edward Barneys, va tenir una gran influència. No us ho podeu perdre!


Es divideix en 4 entreges que podeu trobar a Youtube.

dilluns, 21 de març de 2011

Amor d'amic

Avui que ja ha arribat la primavera, malgrat el  dia fred que tenim (les temperatures han baixat 5 graus i ens esperen dies plujosos) em ve al cap, i pels aconteixements de les darreres 24 hores, aquesta frase: No deixis crèixer la mala herba en el cami de l'amistat. Sobre l'amistat i la necessitat de tenir cuidar, ja vaig escriure en el seu moment, fent una analogia amb un jardí (una mica cursi si voleu, d'acord).
Un parell de converses telefoniques han aconseguit resoldre algunes qüestions que portaven temps ahí, com un nuvolada en un dia d'estiu (sóc més aviat secundària). Abans de que descarreguès en forma de tempesta, amb llamps i trons inclosos, he decididt afrontar-les, expossar com em sento i deixar que siguin els altres els que decideixin com volen actuar a partir d'ara. Les reaccions m'han demostrat que s'obté molt més amb paraules suaus que traient la destrall de guerra. (I que és millor atacar el problema que no a la persona). Que parlant la gent s'entèn i que no podem deixar que els altres endevinin com ens sentim. Que com a éssers socials, les relacions són el motor de la nostra vida. Com he dit: "Si no m'importès la nostra amistat, no t'ho diria". I sabeu que és així! Aquest és el veritable amor d'amic...

Ja és primavera...

La primavera, Boticelli


diumenge, 20 de març de 2011

Petits plaers matinals de cap de setmana

Fer-se el mandrós al llit mentre la llum del sol inunda l'habitació, ficar-se sota els llençols i no voler sortir... Si és en companyia, molt millor...

dissabte, 19 de març de 2011

divendres, 18 de març de 2011

28 caràcters i un davantal

Em desperten, a les 8.20, 28 caràcters, que em fan somriure, em recorden aquella frase...i la 'utilitat' dels colors, enmig del món gris (negre en aquell cas)
Torno de pilates i em faig el dinar. Em poso el davantal i de sobte, em ve aquella imatge, com un flash. Em desmonto en segons...Ni el sol, que me acaricia mentre dino en el balcó, aconsegeix que pugui veure amb claretat el telefèric.
La orientació al sol, pot servir, dóna igual el color...

dimecres, 16 de març de 2011

Els 'és que...' o com posar excuses

Tots algun cop ens hem excusat amb això de “És que.. no tinc temps, vaig de bòlid, se'm va fer tard, no m'atreveixo, estava molt ocupada…” etc. per evitar fer alguna cosa.
Si és quelcom que succeeix algun cop, no passa res. El problema és quan es converteix en quelcom habitual o d'alguna manera, interfereix en la nostra vida personal, en el treball, en les nostres relacions, etc.
Donar excuses per a no fer les coses, emparentat amb el fet de procrastinar, mostra que hi ha 'quelcom' cap el que s'està evitant, ja sigui  anar al gimnàs, fer aquella trucada, acabar un treball o enfrentar-se a una situació que sembla complicada. Les causes és el que s'hauria de revisar per a evitar dos mals majors: per un costat sentir-se malament amb un mateix (doncs no crec que algú que es passi el temps donant excuses, se senti còmode) i per altre, evitar les conseqüències que ténen, doncs moltes vegades és causa de discussions, malentesos o de pèrdua d'oportunitats.
En l'entrevista de la Contra de LV del pasat dijous, la psicòloga Paz Torrabadella, en dir “Coleccionamos excusas para sentirnos infelices”, fa referència a les excuses que ens posem per a no canviar, doncs el que ‘amaga’, per quelcom que s'ens escapa, permet obtenir un profit, malgrat que, alhora, ens perjudica.

diumenge, 13 de març de 2011

dijous, 10 de març de 2011

Frases per reflexionar 5

No és perquè les coses són difícils que no ens atrevim, 
es perquè no ens atrevim que són difícils
Sèneca

dimecres, 9 de març de 2011

Groc...taronja...

Posar-li color ara mateix? groc...taronja...Aquesta ha estat la meva resposta.

Aquest matí, la meva germana ha batejat aquesta 'setmana blanca' (per anar a esquiar a Colorado o a Gstaad, els que puguin) com a 'setmana rosa' pel castell, del mateix color, del que no surten les seves filles. 
Per la tarde, cafè en el Putxet, en una terrassa -per cert en obres i molt sorollosa-1,65€ el cafè amb llet. Segueixo buscant 'la clavada' més clavada en quant a cafès en terrasses es refereix. De moment, aquesta és la número 2 desprès de la Barceloneta  i de Gala Placídia (empatades a 1,80€, sol inclòs). Tornant al tema que ens ocupa, preocupacions, interesès, el dia a dia  i el que és extraordinario. Adonar-se que, encara que sigui en forma de missatge oportú, un breu email, agafar temps d'on sigui, es diu molt...No hi ha pressa, doncs ja havia planejat  invertir una tarda en trobar-nos. A vegades, la felicitat, aquells moments efímers, intensos, poden estar en un diminut castell de conte, unes confidèncias amb unes obres al costat, un posar-li el pijama a una nina. Que m'ensenyi a jugar al Lince una nena de 6 anys. Fer-se la sorpressa quan et repeteixen  10 vegades en 2 minuts que la fanta 'no pica'. El 74, jugar a 'cuinetes' una estona, acomiadar-se d'uns ulls curiosos davant la vida i una abraçada sincera. 
Tornar pel carrer Terol, tallat per quelcom relacionat amb el  'poder' (?). Verdi, les seves botiguetes i vida que no para. Un dia que, potser, no ha acabat.
Fontana, mentre vaig pensant si tornaré sortir...O espero una mica més?
És groc...taronja... té llum...

Una imatge de tendresa 2

Les veig, assegudes en un banc de Diagonal amb Rambla Catalunya. El dia és una mica fred, desprès d'una setmana que l'home del temps  ha anomenat com de “bonansa” i que sempre em fa pensar en la mitica serie. La seva actitud cap a ella és la d'algú que es preocupa no només pel seu benestar físic, també per la seva educació com a persona, que tingui principis, que sàpiga distingir entre el bé i el mal, que sigui consequent dels seus actes....O al menys és el que esperaria de la relació que, intueixo, mantenen. La distància que ens separa, doncs passo al costat d'elles sense parar-me, no em permet sentir el que se s'estan dient. Ho dedueixo més aviat, pel llenguatje no verbal d'una d'elles. Però especialment per l'altra. Aquells gestos característics de que, el que ens estan dient, ens fan pensar i adonar-nos de que hem dit o fet quelcom que sabem, som conscients, que no està bé. Però el que més em crida l'atenció és un altre personatge, encantador, observador mut de la situació entre la seva propietària i l'altra persona que intenta aportar quelcom del seu propi aprenentatge vital. Porta un diminut abric blanc, igual que el d'ella, per a protegir-se del fred i un barret  negre, com d'altra època, que protegeix les seves petites orelles d'un matí invernal de febrer. L'abraça molt fort, buscant aquella seguretat que necessita i que ell li dóna  i que algún dia, transmetrà a algú.

dilluns, 7 de març de 2011

Com començar la 'setmana blanca'

Em llevo a les 9. Escric una estona mentre esmorzo. Truco al gimnàs per saber si avui hi ha classes dirigides. La meva voluntat haurà d'esperar fins demà. Netejo la casa. Surto, guiada pel sol, fins el parc on m'agrada seure. Escolto la Competència, mentre unes iaietes li diuen a una nena que no es mengi la sorra. Alguns pares juguen amb els seus fills. D'altres seuen i llegeixen el diari. Em pregunto si mai viurè un festiu d'aquesta manera. Torno a casa i xerro una estona amb el meu germà i la seva xicota, que han tornat d'Amsterdam. Em recomanen un hotel amb molt d'encant, amb vistes al canal. S'han enrecordat de l'objecte que col·lecciono. Tohom ho fa. Abans de dinar, acarono al gat asseguda al balcó. Penso en tornar a viatjar, quan i amb qui. Dino. Cap a les 4, em poso a fer feina. Em costa una mica. Unes trucades. Una d'una amiga que m'explica que ha aparcat (sic) als nens a casa la seva mare. Que tenim tota la setmana per fer plans! Cinema, teatre...el que sigui! Que encara no s'enten amb el Mac i que practica força amb la màquina de cossir. Riem amb les 'curves' que tant costen. Fer-ho recte sempre ha estat més fàcil. Abans d'anar a dormir, check el correu. Un mail que em fa molta il·lusió. Espero la part extensa. Un altre em fa somriure. M'agrada anar coneixent a la gent. Amb aquests petits detalls que els fan únics. 
Sembla que la setmana serà blanca. Blanca perquè demà farà un any de la famosa nevada. Blanca perquè està per escriure. Blanca perquè el Barça pot esborrar el resultat 'negre' de fa unes setmanes.

dissabte, 5 de març de 2011

Actuar 'com si...'

Aquesta tarda, així sense voler-ho, m'he posat a rellegir els mails que m'ha estat enviant, desde fa anys. És curiòs lo que poden arribar a provocar certs 'estats'. Més la pròpia Naturalesa humana, que tantes cares mostra....

Sabia que per la nit hauria de simular, ser la gran actriu que he estat sempre. No obstant, tenia el guió perfecte (?), com escrit expressament per mi i la necessitat d'actuar 'com si...' fins que tinguès l'oportunitat d'escriure el de la meva pròpia vida.
Ni tan sols ho imaginen...

divendres, 4 de març de 2011

Dropbox, Facebook,...

...invitacions a compartir estat (?), fotos, etc. De Facebook, ja sabeu el que penso i com estic per allà. En quant la capsa...fa temps que la conec i en la qual hagués ficat tot el que em sobra i tot lo que no m'aporta res. No sé quant podria pesar, si és que 'pesen' les coses insubstancials...