divendres, 29 d’octubre de 2010

Live to tell....

Avui he passat la tarda, com he fet darrerament, en el meu bar preferit (sobre el qual ja vaig parlar en el post "El lloc ideal per esciure") repantingada en el sofà, escrivint i de tant en tant, donant un glop al cafè que tenia al davant. La música que hi posen, va des dels anys 60 fins als 90, sempre, això si, bona música (afortunadament, no posen res que pugueu sentir en les ràdio-fòrmules). Doncs aquesta tarda, intentava reflexionar sobre el terratremol emocional que m'ha sacsejat aquesta setmana. De sobte, la lletra de la cançó de Madonna, "Live to tell", semblava voler formar part de les paraules que necessitava per arribar a una conclusió. No podia ser més oportuna...

dimarts, 26 d’octubre de 2010

"Ningú no es farà càrrec mai"

Aquest vespre he tingut una petita discussió familiar. Dic petita, perquè no vull donar-li més importància. L'empremta que ha deixat en mi, no obstant això, és, ara mateix, bastant profunda. No només pel que ha suposat, sinó, perquè creia (si bé sempre he estat conscient de que no podia ser), que s'havia dut a terme un procés, durant tot aquest temps. És un procés bastant dolorós i que implica molta força d'espírit. Jo mateixa ho vaig fer fa temps i em va ajudar el fet de què "sempre ho vaig veure tot".
M'ha dolgut comprovar com poden tergiversar-se els fets, el mal que pot fer veure només una part de la realitat, no ser objectiu, no ser just,...l'egoïsme. Un egoïsme, potser inconscient, encara que al cap i a la fi, egoïsme. De fet, no m'ha sorprès tant ja que, mai no he sentit que prenguessin cartes en l'assumpte.
Crec que trigaré bastant a recuperar-me... en recuperar la confiança, que ja era poca.
Em quedo amb la part positiva, que malgrat tot hi és, el que he après. De mi mateixa i dels altres. La gent sempre em sorpren...(Malgrat que, amb gran dolor, no l'esperava d'aquesta).
I com sempre, el consol de la frase que em va dir molt sàviament en el seu dia el filòsof, "ningú no es farà càrrec mai".

dilluns, 25 d’octubre de 2010

Pulgas Mix 2010

Una mostra, i perdoneu la qualitat de les fotos del meu mòbil, del que ha estat el Pulgas Mix, celebrat aquest cap de setmana en el Convent de Sant Agustí. Un altre aconteixement d'aquesta Barcelona super cool, de la que, per altra part, sóc tan crítica en ocasions i de la que també em nodreixo ( una també ha d'escriure del que viu).

 La roba i bosses d'aquesta paradeta, m'han agradat força. Malgrat que una no és consumista, ni és de compres impulsives, tenia coses realment maques i em venien ganes de renovar l'armari.
En general, artesania molt currada. Roba, complements amb molta imaginació i creativitat, i molt vintage, excepte alguna paradeta en la que hi havia articles que desentonaven pels seus materials i formes ( bijuteria com de metall? no, gràcies. Prefereixo la calidesa de les teles, la llana...).

dimecres, 13 d’octubre de 2010

Abraçar és embolcar l'ànima

Abrazar…
Abrazar es envolver el alma
Con ternura, con calma

Sinceras... sentidas...
Sobran las miradas


Sentir las improntas
Que hay en el alma

Se cierran heridas
Nunca antes mostradas


divendres, 8 d’octubre de 2010

Una escletxa per on s'endinsa la por a patir


Quan no s'han curat bé les ferides, queda una escletxa per on s'endinsa la por a tornar a patir.
Nomès la coneixença, la confiança  i el temps poden fer que es tanqui del tot...

dimecres, 6 d’octubre de 2010

divendres, 1 d’octubre de 2010

Convertir l'aigua en un article de luxe

Des de fa uns anys que un bé tan necessari com és l’aigua, s’ha convertit en un article de luxe. Primer les van oferir els hotels i restaurants de més categoria i desprès, es van introduint en les anomenades botigues de productes gourmet. Es poden trobar aigües finíssimes, de tal deu, d’un indret de difícil accès o  d'indrets remots de l’altre part del món. Per suposat- i com tot en aquests temps en què vivim- el disseny de l’envàs és essencial. La forma, el tap, el color (tot i que majoritàriament blau o incolor) tenen igual o més importància que el contingut. Inclús una coneguda casa de joies, ha decorat una ampolla, com si d’una joia més es tractés. El consumidor ha de tenir la sensació d’exclusivitat i de que no està bevent una aigua qualsevol.
I enmig del fet d’haver convertit l’aigua en un bé de luxe, per a uns pocs, moltes parts del món pateixen les conseqüències de no disposar d’aigua corrent. En aquesta pàgina podeu trobar més informació sobre el problema del desigual repartiment de l’aigua en el món. Aquest fet, comporta, no cal dir-ho, un obstacle al desenvolupament de moltes zones del món.
No vull fer demagògia sinó que prenguem consciència sobre les futileses de les que ens envoltem en els països desenvolupats. Mentre alguns sopen amb una ampolla d’aigua de 30 €, altres han de recórrer kilòmetres per aconseguir omplir un bidó que li garanteixi la subsistència durant alguns dies.